Espanya no es divideix només en nord i sud. La reforma del finançament autonòmic, un sistema del qual depenen el 75% dels recursos amb els quals es financen els serveis públics, amb atenció preferent a la sanitat i l'educació, defineix un nou marc en el qual els diferents governs autonòmics forgen aliances que van més enllà fins i tot de les sigles de partit.

Les conclusions del grup de treball sobre la reforma del finançament ofereixen una clara diferenciació entre dos grans blocs: els governs autonòmics que advoquen per formes competitives amb un repartiment de recursos estretament lligat a les seves capacitats fiscals, i els que es decanten per una concepció de l'Estat cooperativa, vinculada a la solidaritat que consagra la Constitució.

El debat polític sobre la reforma del sistema de finançament ha viscut un parèntesi obligat per la crisi i les posteriors eleccions a Catalunya. Tot i aquesta aturada, els diferents governs autonòmics han aprofitat aquests mesos per definir les seves posicions. El novembre, els governs d'Astúries (PSOE), Galícia i Castella i Lleó (tots dos del PP) es van posicionar en contra de l'ordinalitat i a favor de l'statu quo, el mecanisme que garanteix que cap regió perdi recursos respecte al model de repartiment anterior.

A aquestes tres comunitats se n'hi han sumat altres, com és el cas de les uniprovincials de Cantàbria i la Rioja, a més d'Extremadura i Aragó, també amb governs on hi ha presència socialista i popular.

Andalusia, Castella-la Manxa i Canàries també es decanten per la solidaritat interterritorial, encara que advoquen per un model on prevalgui el nombre d'habitants sobre qüestions com l'envelliment i la dispersió.

Ningú no vol parlar de fronts però els discursos crítics amb l'ordinalitat i en defensa de l'statu quo de les comunitats cooperatives estan als antípodes de Madrid, Catalunya, Balears i la Comunitat Valenciana, les més fermes defensores que es respecti l'ordinalitat. És a dir, les regions que més aporten han de veure millorada la seva posició en el repartiment per capita dels recursos. Balears és la segona autonomia de règim comú que més recapta per habitant, mentre que Catalunya era la tercera, però com a conseqüència de la contribució a la solidaritat regional, cauen a la novena i onzena posició en finançament per habitant.

En aquest tauler d'interessos encreuats romanen aliens el País Basc i Navarra, tot i que cada vegada hi ha més autonomies que demanen un càlcul més real i menys polític. Amb les cartes repartides, falta Catalunya per començar la partida.