El president del govern espa-nyol, Mariano Rajoy, qualifica els «debats» sobre les llengües «d'atemptat contra el progrés» que suposa situar-se en «el pitjor del passat». Així es va referir Rajoy al polèmic anunci del Govern espanyol de garantir «el dret dels pares a escollir la llengua d'escolarització dels fills».

En aquest sentit, va demanar destinar els recursos a la «revolució digital» en lloc d'imposar una llengua a la gent «que no vol que se li imposi». En el seu discurs de clausura de la convenció sobre PIMES i autònoms La Espanya emprenedora, que va organitzar el PP al Palau de Congressos d'Elx (Alacant), Rajoy va destacar els valors «moderats, centrats, oberts i dialogants» del PP amb les «ofertes líquides i els experiments gasosos», que diu que deixa per a «altres».

La presidenta del PP al País Valencià, Isabel Bonig, va esgrimir que va ser la «societat civil valenciana» i el PP els que van aturar als tribunals el decret de «xantatge lingüístic». Amb tot, va lamentar que les corts valencianes hagin aprovat aquesta setmana la Llei de plurilingüisme, que afirma que «torna a coaccionar» la llibertat dels pares a escollir la llengua vehicular a les escoles. «El mateix model d'imposició lingüística de Catalunya es trasllada a la Comunitat Valenciana», va criticar. Així mateix, va assegurar que «només el PP» -malgrat les «sobreactuacions d'alguns»- va defensar als tribunals la llibertat dels pares a escollir la llengua d'escolarització.

Cs a favor del trilingüisme

Ciutadans, per la seva banda, va assegurar que el trilingüisme és l'única manera de garantir drets educatius dels nens i pares a Catalunya. Així ho va assegurar ahir la portaveu de Cs a l'Ajuntament de Madrid. Villacís va dir que «tothom» està parlant del castellà i del català però «ningú» de l'anglès, un idioma que creu que els pares de Catalunya volen que parlin els fills. A més, va explicar que a Catalunya el que va votar «majoritàriament» la gent és al partit que defensa «seguir sent espanyols, catalans i europeus», i això es «garanteix a través del trilingüisme».

En canvi, el síndic de greuges, Rafel Ribó, va reclamar al Govern central que reconsideri la seva posició sobre la immersió i eviti actuar per la via del 155 guiant-se per «interessos partidistes». I va recordar que el partit de Govern a Espanya només va obtenir quatre diputats a Catalunya, mentre que el model de la immersió té l'aval del Tribunal Constitucional i del Consell d'Europa. Ribó va alertar que les mesures proposades «podrien contribuir a la segregació escolar, social i lingüística», i que els nens de famílies castellanoparlants perdrien competències en llengua catalana, la qual cosa implicaria una vulneració del dret a la igualtat d'oportunitats, segons aquest organisme.

El síndic, Rafael Ribó, tractarà aquest assumpte en el marc de l'Associació Internacional de Comissaris Lingüístics, constituïda el 2014 a Barcelona.

D'altra banda, a presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, va reiterar ahir la seva defensa que «els nens tinguin la possibilitat de formar-se en molts idiomes», però va advertir que «no li sembla bé que el Govern d'Espa-nya utilitzi aquest tema per fer barallar-se les famílies a Catalunya». Díaz va voler deixar clar que parteix de la base que, «com més idiomes i més formació en idiomes, millor per als nens i la societat», si bé va manifestar que Rajoy «no ha d'usar» aquesta qüestió «per fracturar la societat».