El Tribunal Suprem (TS) va ratificar ahir la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2015 que anul·lava l'adjudicació de la gestió d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) a un consorci liderat per Acciona.

Segons va informar el TS en un comunicat, la sala va desestimar els recursos de cassació interposats per la Generalitat i Agbar contra la fallada de l'Alt Tribunal català de revocar la concessió de ATLL a Acciona, adjudicada pel Govern el 2012 per als següents 50 anys per un import de 1.000 milions d'euros, i que va ser impugnada per Agbar, l'altra competidora en el concurs. Agbar va recórrer davant el Suprem perquè no s'anul·lés tota la concessió, sinó que s'exclogués Acciona, però el tribunal conclou que no s'han infringit els principis de llibertat d'accés a les licitacions, publicitat, transparència dels procediments i igualtat de tracte per tots els licitadors. L'adjudicatària, Acciona, també va recórrer, però el Suprem no ha emès encara la fallada sobre aquest recurs.

Indemnització

L'estiu del 2016, el secretari d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, va xifrar en 400 milions el cost que tindria per a la Generalitat recuperar la gestió pública de la concessió d'ATLL. Corresponen als diners ja pagats pels adjudicataris, uns 330 milions -pagament inicial més alguns cànons-més la indemnització per lucre cessant (850 milions), menys els diners del cànon que deixarien de pagar a la Generalitat durant la resta del contracte. La concessió havia de permetre al Govern ingressar altres 700 milions durant els següents 50 anys, encara que el Govern central el va autoritzar a comptabilitzar en l'exercici 2012 els 1.000 milions totals, una operació que juntament amb la privatització de Tabasa i Túnel del Cadí va permetre a Catalunya complir amb l'objectiu de dèficit de l'1,5% d'aquell any.

Cinc anys de litigi

El litigi va començar el gener del 2013, quan, un dia després de l'inici de la concessió, l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), adscrit a la Generalitat, va emetre una resolució després de rebre recurs d'Agbar, en la qual considerava que Acciona havia de quedar exclosa del concurs perquè no havia respectat els terminis temporals per realitzar les obres de millora fixades en el plec de condicions.

En la seva oferta, Acciona havia presentat un pla per executar unes obres de millora a la xarxa de distribució de l'aigua en un temps superior al que fixava el plec de condicions, de deu anys com a màxim. Per vulnerar aquesta condició, es va valorar amb un 0 aquest apartat, i Agbar -que va aconseguir 51,25 punts en total, enfront dels 87,73 d'Acciona- va considerar que presentar una oferta que incompleix el plec de condicions hauria d'haver suposat l'exclusió directa d'Acciona.

El TSJC va anul·lar el 2015 l'adjudicació en considerar que va haver-hi una contradicció en els termes en els quals es va plantejar el concurs respecte al programa d'obres. Es referia a un aclariment que va fer la mesa de contractació a Agbar en preguntar-li si s'havia de respectar l'ordre i la seqüència de les obres, al què va contestar que sí, encara que el plec de condicions establia que el programa tenia un caràcter indicatiu. El tribunal va considerar que es va produir una infracció dels principis de publicitat i concurrència.