L'estructura de comandament dels Mossos d'Esquadra sota la direcció del major Josep Lluís Trapero va corregir 11.000 actes del dispositiu que va desplegar durant el referèndum de l'1-O per evitar ser acusats de «poc professionals» sabent que la investigació judicial iniciada en l'Audiència Nacional podria assenyalar-los per un delicte de sedició.
Així es desprèn de l'informe enviat per la Guàrdia Civil a l'Audiència Nacional sobre la base de l'anàlisi del compte oficial del cor-reu electrònic de Trapero, que va declarar a l'Audiència Nacional per última vegada el 23 de febrer després d'imputar-li la jutgessa Carmen Lamela un nou delicte de sedició en relació amb l'actuació del cos policial durant l'1-O. Segons aquest informe, el 13 octubre es va aixecar una acta d'una reunió de comandaments en el complex central d'Egara en la qual, després de la primera compareixença del major a l'Audiència Nacional, es reconeix que les actes de l'1-O van ser «en la seva gran majoria poc professionals, freturoses d'informació i que havien de ser supervisades».
Trapero va intervenir en aquella reunió per enviar un missatge clar: «Hem de ser molt conscients i tenir molt present que, amb 10 exemples d'actes o vídeos d'actuacions poc rigoroses, des de la Guàrdia Civil i la Fiscalia construeixen el delicte de sedició. Cal tenir molta cura en no posar facilitats».
«Que deixessin sols els agents»
En el mateix informe elaborat a partir del correu de Trapero consta que els comandaments dels Mossos van donar ordres als agents perquè deixessin sols els policies i guàrdies civils si aquests actuaven en els punts de votació el dia del referèndum. En el document també es precisa que els Mossos sabien que s'ocuparien amb antelació els col·legis i que es podien formar «muralles humanes» i, tot i això, «no acceptaven l'òrgan de coordinació, no van sol·licitar suport a les FCSE (forces i cossos de seguretat de l'Estat) i no van proposar mesures per impedir l'1-O», relata.
