01 de març de 2018
01.03.2018
40 Años
40 Años

La jutge imputa per sedició l'excap dels Mossos i el segon de l'exconseller Forn

La Fiscalia va exposar que la seva actuació va ser «decisiva» en els escorcolls de Barcelona i en l'1-O i la magistrada els ha citat per al 9 de març

02.03.2018 | 17:47
L´exdirector dels Mossos Pere Soler, en una imatge d´arxiu

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha acordat citar el 9 de març en qualitat d'investigats l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior César Puig en el marc de la causa sobre l'actuació dels Mossos els dies 20 i 21 de setembre, durant les concentracions davant la conselleria d'Economia, i l'1-O, jornada del referèndum.

La jutgessa els atribueix els mateixos dos delictes de sedició que manté contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la seva intendent, Teresa Laplana, i apunta ara a un possible delicte d'organització criminal, en la línia dels informes de la Guàrdia Civil. Lamela actua a instàncies de la Fiscalia, que assegura que Soler i Puig van tenir una «actuació decisiva» a l'hora de fer realitat el referèndum. La jutgessa també dóna dos dies a les parts perquè es pronunciïn sobre la petició de la Fiscalia de declarar la causa complexa, fet que podria allargar la instrucció fins a 18 mesos.

La Fiscalia havia demanat a Lamela la imputació de Soler i Puig adduint que formaven part d'una organització per dur a terme el referèndum. Segons el fiscal, tan el director dels Mossos com el major Trapero «es van veure amb l'obligació de transmetre la sensació» que acatarien les ordres d'impedir el referèndum «quan en realitat no tenien la més mínima intenció de fer-ho».

Per contra, segons el fiscal, «la seva col·laboració –dels Mossos– amb la celebració del referèndum va anar més enllà de la inactivitat i es va convertir en una acció a favor de la seva consumació». En aquesta línia, recollia un seguit d'exemples de la suposada «inacció» dels Mossos i de «l'actitud passiva» dels agents malgrat la «resistència activa» dels votants de l'1-O i de les persones que protegien les aules. En aquest relat, el fiscal destacava les suposades lesions que van patir els agents de la policia espanyola a cadascun dels punts de votació que van intervenir.

«Col·laboració real i efectiva»

La jutgessa ha de determinar si, com diu el fiscal, no només hi va haver «inacció», sinó també actes de «col·laboració real i efectiva» dels Mossos amb el referèndum. Pel que fa «tan a l'obstrucció de l'actuació dels membres del CNP com a la seva connivència amb els responsables de les meses electorals». Segons la Fiscalia, aquests fets «només poden ser, com s'ha dit, conseqüència d'una actuació policial coordinada i subjecta a les prèvies instruccions dels caps dels Mossos d'Esquadra i dels responsables de la Conselleria d'Interior de la Generalitat».

La jutgessa dóna dos dies a les parts perquè es pronunciïn sobre la petició de la Fiscalia de declarar la causa com a complexa, fet que implicaria que la investigació es pot allargar dels sis mesos actuals a 18 mesos, és a dir, un any més. La Fiscalia justificava la petició pel fet que «es pot parlar de nombrosos fets punibles, amb nombroses implicacions personals i que requereixen l'examen de documentació abundant».

Marta Rovira paga la fiança

La defensa de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, va acreditar ahir davant el Tribunal Suprem el dipòsit dels 60.000 euros de fiança que el magistrat Pablo Llarena li va imposar el 19 de febrer passat, després de la seva declaració com a investigada per delictes de rebel·lió i sedició. Rovira disposava d'un termini de deu dies a partir del 21 de febrer, que és quan el jutge va signar la interlocutòria per al dipòsit de la fiança. Els diners surten de la caixa de solidaritat de l'ANC i Òmnium, que ja ha servit també per pagar altres fiances imposades per la justícia espanyola.

El jutge va justificar la imposició de la fiança pel fet que tenia «una responsabilitat política de més nivell no només al si del partit sobiranista d'ERC o del Grup Parlamentari Junts pel Sí». «La importància política de la seva figura resulta plenament coherent amb el fet que la investigada tingués una funció decisòria en la concepció i en l'execució d'un procés sobiranista que va ser el centre de l'activitat política durant la legislatura, tal com se li atribueix al document Enfocats», diu Llarena.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18