L'actual cap dels Mossos d'Esquadra, Ferran López, va conèixer el novembre del 2013 que el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), conegut com el CNI català, disposava de mòbils encriptats per a 500 alts càrrecs de la Generalitat, segons un informe intervingut a la policia catalana per la Policia Nacional. L'informe apareix entre la documentació que la Brigada d'Informació de la Policia va analitzar, per ordre de l'Audiència Nacional, després d'impedir que els Mossos cremessin 36 caixes amb documents en una incineradora el 26 d'octubre.

Es refereix a un projecte, l'anomenat MDM/Cellcrypt, per a la «gestió de dispositius mòbils per a l'entorn de la Gencat». L'informe recuperat s'inclou entre diversa documentació del Cesicat, i assenyala que al principi estava pensat per entre 25 i 75 personalitats que havien de gaudir d'aquests terminals «encriptats, amb desactivació de funcions, xifrat de veus, interlocució única de VIP, xifrats de correus o xifrats de PC», entre altres característiques.

Es ressenya que el projecte té un cost d'entre 305.633 euros i 457.699 euros si beneficia 25 o 75 alts càrrecs. El preu es dispara a 2.257.608 en el cas de ser 300 persones i a 2.725.796 euros si és per a 500. El Document 7 «consta d'un informe breu d'un foli, datat el 21 de novembre del 2013», segons la documentació que els Mossos volien cremar, «dirigit al comissari Ferran López Navarro». Aquest cap policial va rellevar Josep Lluís Trapero al capdavant de la policia catalana després del cessament d'aquest últim en aplicació de l'article 155 de la Constitució. En aquest correu del 2013, es comunica a Ferran López «com evoluciona la Comissió TIC del Cos de Mossos d'Esquadra referent a la seguretat de les comunicacions i dels terminals telefònics».

S'esmenta l'adquisició del «Sistema Cellcrypt per a l'anàlisi forense dels terminals mòbils» i el «Sistema MDM (Mobile Device Management) i xifrat de correus». «En l'escrit», segons assenyala la policia, «se li comunica que el Cesicat ja ha posat en marxa dos projectes».

El Cesicat, que està sota la lupa de la Justícia pel seu ús com a estructura d'Estat per aconseguir la independència, apareix en nombroses referències dins l'anàlisi que fa la policia de la documentació «relativa a temes i objectius de tipus polític», on s'acrediten seguiments a personalitats i entitats contràries al procés.

Les mesures de vigilància i els intents de blindar els membres de l'Executiu català van portar els responsables de la seguretat de la Generalitat a provar de copsar «infiltrats en els serveis d'escorta de personalitats».

Entre la documentació, que en molts casos és confusa, s'esmenta el «cas Apòstol», amb data de 13 de maig del 2016 i que està classificat com a secret. En aquest punt s'esmenta un capità de la Guàrdia Civil destinat a Tarragona que, segons els papers dels Mossos, s'hauria ofert per «passar-se als Mossos si s'aconseguís la independència».