Els Mossos d'Esquadra van gestionar l'any passat 4.356 denúncies per desaparicions, un 94% de les quals es van resoldre abans d'un mes, i un 4% més es van poder localitzar abans d'un any. El 72% de les persones que van retornar voluntàriament ho van fer els primers 4 dies. Per regions policials, la Catalunya Central va registrar 171 desaparicions, és a dir, el 3,9% del total de Catalunya.

Del total de les persones desaparegudes l'any passat, un 41% eren dones i un 59% homes. Per edats, el 38% eren menors d'edat i d'aquests 6 de cada 10 eren noies. Els desapareguts de més de 65 anys corresponen al 6% del total i d'aquests el 63% tenia una malaltia mental. Del total de desapareguts, un 46% tenien una malaltia mental, com ara un procés degeneratiu o depressiu. En aquest cas, quan hi ha malaltia mental és menys probable que el retorn sigui voluntari (40,2%).

D'altra banda, sobre una mostra analitzada del 80% de les denúncies per desaparició es constata que un 62% és reincident, és a dir, ja havia desaparegut en alguna altra ocasió.

Des de l'any 2010, els Mossos d'Esquadra disposen d'una Unitat Central de persones desaparegudes, convertint-se en l'únic cos policial que té una unitat específica i especialitzada de desaparicions en l'àmbit criminal.

Aquesta unitat ha estat pionera en aconseguir dues primeres sentències a l'estat en base a la construcció de la prova per indicis, és a dir, sense localització del cadàver, sense cap indici biològic (sang o ADN), sense arma del delicte, sense testimonis i sense cap mena de confessió per part de l'autor dels fets. El primer cas està relacionat amb la doble desaparició d'un home i una dona als Pallaresos, els cossos dels quals no es van localitzar mai però es va detenir i condemnar un home pels fets. El segon cas es refereix a la detenció i condemna d'un altre home per assassinar i fer desaparèixer el cos de la seva exdona a Mataró.