JxCat i ERC pacten un «Espai Lliure a l'exili» i una «multiconsulta» per validar el procés

L'acord de JxCat i ERC inclou l'existència de l'«Espai Lliure a l'exili», amb una «assemblea de representants per la República» i amb Carles Puigdemont com a president del «Consell per la República». També inclou una «multiconsulta» ciutadana que validi el «procés constituent» que plantegen per a la legislatura. De fet, les dues formacions aposten per establir «les bases d'una proposta de Constitució de la República de Catalunya».

Aquest procés tindria com a principals actors l'esmentat «Espai lliure» i «la ciutadania catalana apoderada amb l'autoorganització col·lectiva». Quant a les institucions de la Generalitat, que es pretenen «recuperar» dels efectes del 155, no tindrien un paper de lideratge en el «procés constituent», sinó que la seva funció seria d'«àgora» a través de «comissions d'estudi».

JxCat i ERC han fet arribar aquest document a la CUP perquè el valori, amb l'esperança que canviïn la decisió d'abstenir-se en el ple d'investidura convocat per a dilluns i que votin a favor del candidat, Jordi Sànchez.

El document pactat, de 46 pàgines, comença amb un apartat titulat «L'esperit de l'1 d'octubre», on es carrega contra el paper de les forces de seguretat de l'Estat, ja que «totes les línies vermelles de l'ofensa a la dignitat humana van ser traspassades i superades». En aquest sentit, remarquen que pel «desplegament de valor de l'1-O» i «la victòria del 21 de desembre», les forces polítiques independentistes «han de sumar en la XII legislatura per avançar en la consecució d'un futur de llibertat i justícia, ampliant els suports socials i polítics»

L'acord planteja impulsar un «procés constituent» que ha de ser «un gran debat nacional català» que traci el model social, econòmic i institucional, que involucri «de manera real tota la ciutadania» i sigui «capaç de formular grans pactes i consensos nacionals». Així, les dues formacions proposen «dissenyar des de zero» i «sense apriorismes» la Catalu-nya del futur, i establir així «les bases d'una proposta de Constitució de la República de Catalunya». El documentat inclou un «Espai Lliure a l'exili», que serà format per una Assemblea de Representants per la República, formada pels càrrecs electes catalans, un Consell de la República i el president d'aquest Consell, el primer dels quals serà Carles Puigdemont. Entre les funcions de l'assemblea hi ha la de promoure accions per «avançar cap a l'establiment de la República Catalana», impulsar «la internacionalització de la causa de la independència», i «fomentar els debats sobre el model de país».

Pel que fa a l'acció del Govern i el Parlament, l'acord entre JxCat i ERC detalla un programa de govern i es remarca que la primer acció de l'executiu serà desenvolupar un «pla de xoc contra el 155 per revertir els seus efectes» i que «permeti accelerar les tramitacions aturades».

Aquest programa inclou també actuacions com reduir les llistes d'espera sanitàries, no renovar els concerts amb els centres educatius que separen per sexes, establir un preu màxim per als lloguers, expropiar habitatges buits a la banca, modificar el sistema de beques, avançar cap a una banca pública catalana a partir de l'ICF, promoure un nou salari mínim i estudiar que sigui de 1.200 euros als treballadors públics, rebaixar l'IRPF de les rendes baixes i mitjanes, potenciar l'Oficina Tributària, retirar la Generalitat de l'acusació particular en el cas de la MAT, garantir la igualtat salarial de dones i homes (entre altres mesures contra la discriminació), actuar contra els actes d'exaltació militar i contra les maniobres i desfilades militars -entre altres mesures de desmilitarització-, o «avançar en la cogestió social» de la radiotelevisió pública catalana.

El pacte entre JxCat i ERC planteja que durant la legislatura es porti a terme un «procés constituent» de «base ciutadana, transversal i participatiu», i que ha de tenir com a objectiu «generar grans consensos socials sobre el model de país i ampliar la implicació dels ciutadans en el disseny de les polítiques públiques». Aquest procés ha de culminar amb «la redacció i aprovació d'un text amb la proposta de bases d'una futura constitució de la República Catalana».

A més, l'acord preveu que el «procés constituent» s'acabi amb la celebració d'una «multiconsulta amb totes les garanties perquè hi participi la majoria dels ciutadans», on aquests «es puguin expressar en cada un dels elements fonamentals dels debats realitzats».

JxCat i ERC afegeixen que «l'èxit i eficàcia» d'aquest «procés constituent» estaran condicionats per la «força de la ciutadania i les organitzacions que la representen», i per això creuen que la societat catalana s'ha de continuar mobilitzant «per la pau, contra la repressió policial i jurídica de l'Estat i no cedint ni un mil·límetre en favor de la llibertat d'expressió i de consciència».