El Congrés dels Diputats va suprimir les conegudes com pensions parlamentàries el 2011, en plena fase d'ajustos per la crisi econòmica, però en l'actualitat encara hi ha més d'un centenar de exdiputats i exsenadors que, com que aquell any ja havien generat el dret a cobrar aquestes quantitats per complementar les seves pròpies prestacions, continuen rebent un pagament mensual de les Corts Generals; en el 45% dels casos, aquesta xifra supera fins i tot els mil euros al mes.

En concret, el dret a mantenir aquestes pensions es va conservar per als que ja podien fer-ho el 13 de desembre de 2011. Es tracta d'exparlamentaris que van estar un mínim de set anys a l'escó i que al jubilar-se no havien arribat al límit màxim de percepció de pensions. El Congrés, amb càrrec al seu pressupost, els fa un ingrés mensual perquè arribin a la pensió màxima.

Segons les dades de la Cambra Baixa recollits per Europa Press, hi ha 111 exparlamentaris que segueixen percebent aquest complement de pensió. Dos d'ells cobren més de 3.000 euros. Es tracta del navarrès Jaime Ignacio del Burgo, que va ocupar durant 27 anys escó al Congrés oael Senat per UPN i pel PP, i de Pablo Castellà, que va tenir seient a la Carrera de San Jerónimo durant 16 anys, primer amb PSOE i després amb IU. Tots dos s'embutxaquen 3.010,15 euros al mes.

Del Burgo, Castellano i Almeida, els que més cobren

La següent que més cobra és l'advocada Cristina Almeida, que va ser diputada d'Esquerra Unida durant onze anys, i percep 2.709,14 euros mensuals. A més, hi ha onze exparlamentaris que cobren un complement d'entre 2.000 i 2.500 euros i 17 als quals el Congrés abona entre 1.500 o 2.000 euros tots els mesos.

Un d'ells és Guillermo Galeote, diputat socialista entre 1977 i 1993, que va haver de dimitir com a responsable de finances del partit el 1991 pel 'cas Filesa', vinculat al finançament irregular del PSOE. Cobra 1.839,33 euros mensuals.

Hi ha altres 19 exparlamentaris el complement està en una forquilla que va dels 1.000 als 1.500 euros. És el cas, per exemple, de qui va ser líder dels guerristes 'a Madrid, José Acosta, que percep 1.098,74 euros mensuals. Acosta va tenir escó al Congrés durant 29 anys (1979-2008) i va ser condemnat a un any de presó per les targetes 'black' de Caja Madrid.

El llistat es completa amb 21 exdiputats o exsenadors que reben entre 1.000 i 500 euros mensuals, altres 32 la quantia oscil·la entre els 100 i els 500 euros i vuit que cobren menys de cent euros al mes del Congrés.

Condemnat i pensionista del Congrés

Entre els beneficiaris també apareix l'expresident de Caixa Castella-la Manxa Juan Pedro Hernández Moltó, que va ser diputat del PSOE entre 1989 i 1999 i que va ser condemnat per l'Audiència Nacional a dos anys de presó per un delicte societari de falsedat comptable per manipular els comptes de l'entitat. El Congrés li abona 247,99 euros al mes.

El 2011 també es va decidir que els exparlamentaris als quals la durada del seu mandat no els permetés cobrar la pensió parlamentària, així com, si és el cas, els seus cònjuges vidus osus fills menors de 25 anys, poguessin sol·licitar a les Cambres la concessió d'una ajut econòmic, de caràcter graciable, i per la quantia i amb les condicions que aquestes decideixin.

Aquest complement d'ingressos, que es cobra en dotze mensualitats i la quantia es revisa cada mes de setembre, encara ho perceben 46 exdiputats o senadors. La majoria d'ells (15) perceben entre 500 i 1.000 euros, 13 reben entre 1.000 i 1.500, cinc entre 1.500 i 2.000 i només tres superen aquesta xifra. A més, hi ha vuit que perceben un complement d'entre 100 i 500 euros i dos altre inferior als cent euros.

2.000 euros al mes a un condemnat pels GAL

Entre els que encara ho cobren figura Ricardo García Damborenea, que va ser secretari general dels socialistes biscaïns, diputat entre 1982 i 1989 i que va acabar sent condemnat per col·laborar amb els GAL. En concret, se'l va castigar amb set anys de presó pel segrest de Segundo Marey. Cobra al mes 2.050 euros.

A més, en l'actualitat hi ha 72 vídues que es beneficien d'aquesta ajuda. D'elles, la majoria (28) reben entre 500 i 1.000 euros al mes. Amb una prestació d'entre 1.000 i 1.500 euros hi ha 17, vuit més perceben entre 1.500 i 2.000-tres superen aquesta xifra. Per sota dels 500 euros hi ha 16, una de les quals no arriba als cent euros mensuals.

Tampoc està ja vigent el sistema pel qual el Congrés mantenia donat d'alta a la Seguretat Social als exparlamentaris que, en el moment del seu cessament, haguessin complert 55 anys i no tinguessin una activitat professional o laboral permanent per compte propi o aliè. L'alta en la Seguretat Social durava fins que completés el període de cotització necessari poder cobrar la pensió de jubilació. Ja només queda un exparlamentari en aquesta situació, Manuel J. Cabezas Enríquez, exdiputat del PP i exalcalde d'Ourense.