El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decretat presó incondicional, incomunicada i sense fiança per a Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell. Tots cinc han comparegut aquest divendres al tribunal després que el jutge els cités per revisar la seva situació personal i és previst que ingressin a en diferents centres penitenciaris aquest mateix vespre.
Turull, candidat a la presidència de la Generalitat, Romeva i Rull tornaran al centre penitenciari madrileny d'Estremera L'exconsellera Bassa i l'expresidenta Forcadell faran el mateix a la presó d'Alcalá-Meco.
A les 19 h hi ha convocada per Òmnium i diferents CDR una manifestació a Barcelona. A Manresa i les principals ciutats del país és a les 20 h.
Tant la Fiscalia com VOX (acusació popular) havien sol·licitat que tots entressin a la presó i el jutge ha seguit el mateix criteri. El jutge també havia citat Marta Rovira, que no ha comparegut i ha anunciat a través d'una carta que opta per marxar a l'estranger. Aquest mateix divendres, Llarena els ha processat per rebel·lió i malversació (menys Forcadell, que només per rebel·lió). Amb la decisió del jutge instructor, ja són nou els empresonats per la causa del procés.
13 processats per rebel·lió
En total, el jutge Llarena processa pel delicte de rebel·lió Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, els consellers destituïts Joaquim Forn, Jordi Turull (actual candidat a la presidència), Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí i Raül Romeva, l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, el líder de l'ANC Jordi Sànchez i la secretaria general d'ERC, Marta Rovira (que no ha comparegut al Suprem i s'ha exiliat). Són tretze persones processades per aquest delicte que pot comportar penes de fins a 30 anys de presó. Llegeix aquí l'auto de processament del TS.
D'aquests tretze, també processa per malversació Puigdemont i Junqueras i els mateixos set consellers destituïts. La resta de membres del Govern (Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret) aniran a judici per malversació i desobediència però no per rebel·lió.
Imputa als membres de la mesa un delicte de desobediència
Llarena processa només per desobediència els membres de la Mesa (Josep Maria Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet) així com les exdiputades de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel. El jutge no processa i, per tant, no aniran a judici ni Artur Mas, ni Neus Lloveras ni tampoc Marta Pascal.
A més, el jutge fixa una fiança solidària de 2,1 MEUR als 14 membres del Govern Puigdemont. Aquestes interlocutòries es poden recórrer davant el mateix jutge i a la sala d'apel·lacions.
El jutge Llarena havia citat les parts dels 28 investigats en aquest tribunal per comunicar-los la interlocutòria de processament. Al llarg de 70 pàgines, l'instructor fa un resum dels fets i sis anys enrere per vestir el relat. En la resolució, comunica que processa 25 dels 28 investigats i per quins delictes els enviarà a judici.
Llarena ha processat per rebel·lió els que considera el nucli dur del procés i els principals artífexs tant de l'1-O com de la declaració d'independència. En total, són 13 processats per rebel·lió, un delicte que pot comportar penes d'entre 5 i 30 anys segons el grau d'implicació.
Diferències entre el Govern
Llarena no ha processat pels mateixos delictes tot el Govern i marca diferents graus. Per exemple, enviarà a judici cinc membres de l'anterior executiu només per malversació (que comporta penes màximes de 10 anys) i desobediència (no preveu presó sinó inhabilitacions i/o multes). Es tracta de Meritxell Borràs (que ha deixat la política), Lluís Puig (a Brussel·les), Carles Mundó (ha deixat la política), Santi Vila (que ja no és diputat) i Meritxell Serret (a Brussel·les).
Tres investigats no aniran a judici
Malgrat que la interlocutòria de processament es pot recórrer, si res no canvia no hauran d'anar a judici ni l'expresident i líder de Convergència, Artur Mas, l'expredienta de l'AMI, Neus Lloveras, i l'actual coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal. Tots tres havien vingut a declarar al febrer davant del jutge, que els va deixar en llibertat sense cap mesura cautelar.
1,6 MEUR, el cost del referèndum
El jutge també fixa una fiança de 2,1 MEUR que hauran d'abonar els catorze membres del Govern Puigdemont. Amb les proves que fins ara ha reunit Llarena, fixa en 1,6 MEUR els diners públics que s'haurien destinat a l'organització del referèndum. Concretament, estableix que es van gastar 224.834 euros en el registre dels catalans a l'estranger, 277.804 euros en campanyes de publicitat i difusió, 979.661 euros per repartir paperetes, el cens electoral i les citacions de les meses i 199.700 euros per la participació d'observadors internacionals.
A banda d'aquest 1,6 MEUR, la fiança per responsabilitat civil ascendeix als 2,1 MEUR perquè cal sumar-hi el terç de la quantitat fixada (500.000 euros) que la llei obliga a dipositar també per assegurar possibles responsabilitats futures.
Noves declaracions a l'abril
Tots els processats (25 dels 28 que estaven investigats fins ara) hauran de tornar personalment al Suprem. El jutge ha fixat les declaracions indagatòries per als propers 16, 17 i 18 d'abril sense especificar encara qui haurà de comparèixer cada dia. Es tracta de vistes molt breus on es notifica personalment les interlocutòries de processament i tots estan obligats a venir, també els que estiguin en presó preventiva.
Una interlocutòria que es pot recórrer
A partir d'aquesta resolució, que el jutge fa quan ja té molt avançada la instrucció, els processats saben per quins delictes hauran d'anar a judici i asseure's al banc dels acusats. Aquesta interlocutòria, però, no és ferma i es pot recórrer tant davant del mateix Llarena (recurs de reforma) o davant la sala d'apel·lacions. Per tant, encara hi pot haver algunes modificacions en els delictes pels quals se'ls processa.
Un cop aquesta interlocutòria sigui ferma, aquells processats per rebel·lió que són diputats i estiguin en presó preventiva quedarien automàticament suspesos de les seves funcions públiques mentre estiguin empresonats. Això vol dir que quedarien fora de la vida política abans de ser jutjats.
Un cop el jutge ha dictat les interlocutòries de processament, es pot reactivar de nou l'ordre europea de detenció de Puigdemont i dels que estan a l'estranger. La Fiscalia ja va avançar que ho demanaria a Llarena un cop es fessin els processaments.
Penes de fins a 30 anys
El Codi Penal reconeix que els acusats de rebel·lió s'alcen "violenta i públicament" per declarar la independència d'una part del territori espanyol. Les penes poden arribar als 30 anys. Es poden demanar penes d'entre 15 a 25 anys als que es considera que hagin induït als rebels, hagin promogut o sostinguin la rebel·lió i els considerats caps. Penes d'entre 10 a 15 anys per als que es consideri que són un "comandament subaltern" i si estan considerat només un "participant", la pena baixa de 5 a 10 anys.
A més, la pena es pot elevar als 30 anys de presó en casos com, per exemple, si el jutge consideri que la rebel·lió ha causat "estralls en propietats públiques", exercit violència contra les persones, fet ús de cabdals públics o haver tallat o afectat les comunicacions.
En el cas del delictes de malversació, les penes poden arribar als 10 anys i pel de desobediència no hi ha penes de presó sinó multes o inhabilitacions.
