L'escriptor i membre d'Òmnium Cultural del Bages Llorenç Capdevila va dormir la nit abans del referèndum al Pius Font i Quer de Manresa, l'institut de la seva filla, i després va anar a l'escola La Sèquia, on va fer de voluntari, en una jornada carregada d'emocions i conseqüències.

Com va viure la jornada del referèndum de l'1 d'octubre?

Ja van començar els nervis quan l'aplicatiu no funcionava, durant el matí. La veritat és que va ser un dia carregat d'emocions, de nervis. Quan els explicaves que encara no podien votar, en comptes d'enfadar-se t'aplaudien perquè estaves intentant solucionar els problemes... Poc després, va començar el terror de veure el que estava passant en d'altres col·legis. La policia estava car-regant a pobles del costat, i nosaltres vam estar tot el dia patint. Per més que visqui, no ho oblidaré mai.

Quines conseqüències creu que hi ha hagut a partir d'aquell moment?

Una certa decepció en diversos fronts. No tot estava tan previst com semblava, el full de ruta no era tan clar, i això va ser una mica decebedor. La improvisació, la proclamació de la República amb la boca petita... A més de la decepció pel fet que Europa hagi posat els interessos davant dels principis.

En quin moment ens trobem?

Personalment, jo ara mateix estic en un moment en què políticament no sé ben bé què és el que hem de demanar. Ja no tinc arguments ni capacitat d'anàlisi per poder dir on crec que ens trobem. Els esforços els aboco i els abocaré a denunciar la repressió que estem patint de manera continuada. Del tema polític, penso que l'han de resoldre els polítics. I, com a part de la societat civil, per afrontar la decepció que comentava abans, vull lluitar per denunciar les injustícies, sobretot pel que fa als empresonaments.

Com veu el futur?

Malgrat tot, no hem de perdre l'esperança. Precisament, perquè el que va passar l'1d'octubre ens ha d'ajudar a mantenir-la i enfortir-la. Hi va haver càrregues policials, sí, però vam poder votar. Més de 2 milions de persones ho van fer, i van votar que sí, i això va demostrar la força de la nostra societat i de la nostra causa. A Catalunya també hi ha gent que no hi està a favor, però fins i tot per a elles l'1 d'octubre va marcar un abans i un després. Hem de creure que ens en podem sortir i agafar autoestima, acceptant la ràbia i la tristesa que també sentim.