Han passat sis mesos de l'1-O, de les urnes, de la defensa dels col·legis electorals, del poble assegut i ferm reptant el poder de l'Estat que es presentava a Catalunya, sobretot, a través de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional. Sis mesos d'unes imatges que molts catalans no oblidaran mai més, amb les policies entrant per la força als col·legis electorals, destrossant tot el que els va convenir per accedir-hi i traient la gent del mig amb unes accions de força que han donat la volta al món. A Sant Joan de Vilatorrada, Fonollosa, Castellgalí, Callús, Sant Martí Sesgaioles, Santa Margarida de Montbui i Sant Esteve Sesrovires van rebre l'embat dels agents. Els Mossos d'Esquadra, sota l'atenta mirada del Govern espanyol i dels grups que s'oposen al procés, van actuar sense generar situacions de violència i també van ser capaços de poder tancar algun col·legi i de prendre urnes (i vots) en d'altres.

Va ser un dia de tensió, d'estira i arronsa amb la Guàrdia Civil, un clima que s'havia gestat en els dies precedents. La policia espanyola havia trobat paperetes a diferents llocs, van trobar també material imprès a Igualada, però les noves tecnologies i el compromís ciutadà va fer que es pogués arribar a votar. Desenes de persones es van aplegar a la seu dels col·legis la nit abans per passar-hi la nit i defensar-los. I el secret més ben guardat per part de la població va fer possible que les urnes fetes a la Xina i desembarcades a França poguessin arribar a cada municipi, a cada col·legi, en una organització secreta que no van poder descobrir els policies. El Govern de l'Estat interceptava les comunicacions per evitar que els col·legis tinguessin el cens universal, però els responsables de la tecnologia superaven tots els obstacles. No era una votació normal, ni podia tenir el valor que volia el país, però era la demostració més gran de força i unitat de l'independentisme des de les bases, des de la gent més anònima.

L'1-O va ser el dia de la victòria dels que havien dit que volien votar i que votarien, malgrat tot. Ni el desplegament de la Policia i de la Guàrdia Civil a Catalunya, ni l'amenaça política van poder aturar les urnes perquè Catalunya es pogués expressar a favor o en contra de la independència. Hi va haver urnes, el dia 3 d'octubre es va fer una vaga general, tot encaminat a proclamar la independència, però l'Estat va respondre amb el 155 i l'acció de la Justícia, implacable.

Sobre informes policials que poc tenen a veure amb la realitat de cada poble s'ha imputat els alcaldes de Fonollosa i de Callús (aquest, a més a més, agredit per guàrdies civils), s'han iniciat diversos processos contra veïns per suposats delictes d'odi i, sobretot, s'ha protegit de forma molt general, fins ara, l'acció dels agents que van intervenir aquell 1 d'octubre.