n El president de l'EBB del PNB, Andoni Ortuzar, va denunciar «l'autoritarisme» del «ranci nacionalisme espanyol» i va demanar al Govern estatal que deixi de banda «l'amenaça i la coacció» si vol comptar amb la formació Jeltzale. Segons va advertir, «ni les alertes taronges 'per vent fort de Rivera'» faran canviar de posició el seu partit en contra del 155. D'altra banda, va demanar a ETA que, «després d'embrutar el nom i la causa basca» durant dècades i «a punt d'abaixar definitivament la persiana», assumeixi «el seu tràgic llegat i la injustícia dels seus actes».

Durant la seva intervenció en l'Aberri Eguna, que va reunir la militància del PNB a la plaça Nova de Bilbao, i al qual van assistir l'alcaldessa de Calella i responsable de Relacions Institucionals del PDeCAT, Montserrat Candini, i el diputat i portaveu adjunt de JxCat al Parlament, Eduard Pujol, el president del grup jeltzale va assegurar que es troben, en l'actual situació política, «mantenint l'espelma, malgrat les alertes taronges».

«Atac a Euskadi»

Va advertir que «la simple existència del 155 i l'aplicació que se n'està fent a Catalunya són un atac també a Euskadi» i a la seva «idea de l'autogovern». Per això, va explicar que desitja «que els autogoverns català i basc estiguin exclusivament en mans dels seus legítims i legítimes representants».

«Nosaltres no volem gent a la presó per defensar idees polítiques. Nosaltres no volem que siguin els jutges els qui, per sobre de la voluntat popular, decideixin qui pot governar i qui no. El que passa a Catalunya és molt greu. Els volem a casa ara!», va reclamar.

Per part seva, el lehendakari, Iñigo Urkullu, va assegurar que el desafiament del PNB és «la llibertat de la nació basca», i va demanar a la Unió Europea que possibiliti referèndums «legals i pactats». A més, va instar a recuperar un Govern de la Generalitat «estable i sòlid», que «fulmini» el 155 i «recuperi l'autogovern», així com «un president» amb el qual es pugui «col·laborar».

Urkullu va obrir l'acte assegurant que Euskadi és «un projecte inacabat» i «Europa també», i va afegir que Euskadi, igual que la UE, «estan en construcció», fet pel qual creu que han d'«avançar juntes en un projecte sòlid i de futur». «El Poble Basc és una part d'Europa abans de l'arribada dels estats. Ser basc és ser europeu i volem una Europa més forta», va defensar.

Urkullu va enumerar els requisits que, segons ell, han de regir la Unió, entre ells el de ser «una Europa social que canviï el paradigma de l'austeritat i doni respostes a la integració laboral del jovent» o a les necessitats de les persones pensionistes. «Sí, exigirem que les pensions es revalorin amb l'IPC, sí que exigirem la transferència de la gestió del règim econòmic de la Seguretat Social», va dir. També va reclamar una Europa competitiva que permeti una política industrial europea «en la línia del model basc».

ETA també es manifesta

ETA va dedicar la seva declaració de l'Aberri Eguna al «sacrifici» de la seva militància en una declaració «especial» a causa del «procés de debat», «que està a punt d'acabar». A més, lamenta que els seus «intents d'obrir un nou cicle» s'hagin vist «obstaculitzats» pels governs d'Espanya i França. ETA va fer una declaració al diari Gara, en què destaca el «sacrifici» de la seva militància en la lluita i el «compromís» amb el canvi d'estratègia. «A tots els devem haver arribat fins aquí i l'esforç per obrir les portes de la llibertat», afirma.