El president a l'exili Carles Puigdemont ha fet una crida des de la presó de Neumünster, a Alemanya, a «no abaixar la guàrdia» davant d'un Estat espanyol que, segons ell, es comporta cada vegada «de manera més autoritària» i «retalla més drets fonamentals». En el missatge, gravat per un diputat alemany que el va visitar a la presó i difós per Catalunya Ràdio, Puigdemont diu que cal «continuar endavant» i remarca que els drets dels catalans a decidir el seu futur estan «reconeguts per les Nacions Unides». El diputat alemany del Die Linke Diether Dehm va explicar després de visitar Puigdemont que el president destituït tem una extradició a Espanya per si, en una presó de l'Estat, se li vulneren els drets fonamentals. Dehm també va criticar l'actitud del Govern espanyol i del rei Felip VI en el procés independentista, i va dir que Alemanya hauria d'alliberar Puigdemont.

Una cançó sorprenent

Durant la visita del diputat alemany d'esquerres juntament amb la seva companya de files Zaklin Nastic es va donar una circumstància sorprenent. Puigdemont va cantar una cançó als diputats alemanys que expressa «la voluntat de pau del poble català». Segons Dehm, la trobada amb Puigdemont va tenir lloc al menjador de la presó. Allà van mantenir una xerrada en la qual van abordar temes polítics i filosòfics en una mescla d'espanyol, alemany, francès i anglès.

Dehm també va oferir al líder independentista la seva casa, situada a prop de Frankfurt, al centre d'Alemanya, perquè hi resideixi en cas que sigui posat en llibertat si la justícia germana no li deixa abandonar el país.

Recurs al Tribunal Suprem

Carles Puigdemont ha assegurat en el seu primer recurs davant el Tribunal Suprem (TS) contra el seu processament pel procés independentista, que «no hi va haver cap violència» en la preparació i convocatòria del referèndum i «encara menys un alçament», com afirma l'Estat espanyol. A més, Puigdemont ha al·legat «indefensió» davant el curs de la causa. El recurs considera que el jutge encarregat del cas 1-0 al TS, Pablo Llarena, utilitza «arguments cridaners» per «justificar l'existència de violència», quan en realitat «no n'hi va haver».

L'expresident exposa que el magistrat considera violenta la concentració dels dies 20 i 21 de setembre al costat de la Conselleria d'Economia, i els fets de l'1-O, així com «la violència que els processaments van haver de suposar-se» com a conseqüència de la reacció de l'Estat. Per a l'expresident, aquest tipus de fets podrien ser com a màxim constitutius de «desordres públics», i imputar-se als autors d'aquestes conductes.