L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha al·legat en el seu primer recurs al Tribunal Suprem que l'1-O no hi va haver «cap tipus de violència» que justifiqui que se l'acusi de rebel·lió. A tot estirar, diu, alguns ciutadans «van poder haver-se excedit» en la seva «resistència passiva», però van ser casos «aïllats».

Després que el jutge Pablo Llarena acceptés que Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí i Lluís Puig es personessin en la causa oberta pel procés independentista, l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha elaborat en nom dels tres processats un recurs en què es demana la «nul·litat d'actuacions per falta de competència objectiva del tribunal» i per «indefensió en no haver-se permès l'actuació de la defensa» i es nega l'existència de delicte de rebel·lió i de malversació.

Puigdemont, que segueix reclòs al centre penitenciari de Neumünster (Alemanya), està processat pels delictes de rebel·lió i malversació, els mateixos que s'atribueixen presumptament a Ponsatí, mentre que Puig està acusat de desobediència i malversació. L'ordre de processament, segons denuncia el recurs, «utilitza arguments que resulten realment cridaners per justificar l'existència de violència», en comparar per exemple la concentració del 20 de setembre del 2017 davant de la seu de la conselleria d'Economia amb una «presa d'ostatges mitjançant trets a l'aire». Però «per violència», puntualitza el recurs, «no s'ha d'entendre unes manifestacions de protesta, per nombroses que siguin, ni les actuacions reprovables i aïllades dels qui causessin danys».

Al voltant del que va passar l'1 d'octubre a Catalunya, se subratlla que no hi va haver «cap tipus de violència», ja que les persones que van acudir a votar en el referèndum que pretenia celebrar el Govern català «únicament es van limitar a resistir de forma passiva l'actuació dels cossos i forces de seguretat de l'Estat». Promoure un procés independentista, al·leguen els processats, «és plenament admissible en el marc constitucional espanyol, sempre que no sigui mitjançant l'ús de la violència» i, en aquest cas, «per violència no s'han d'entendre les manifestacions de protesta, per nombroses que siguin, ni les actuacions reprovables i aïllades dels qui causen danys en el marc de les referides manifestacions».

En el recurs es recorda també que les finances de la Generalitat van ser intervingudes el 21 de juliol del 2017 pel ministeri d'Hisenda i es recullen unes declaracions del ministre Cristóbal Montoro en què garantia que la Generalitat «no està utilitzant ni un euro» per finançar el referèndum. Per tant, segons Alonso-Cuevillas, el processament de Puigdemont, Ponsatí i Puig per un delicte de malversació «resulta absolutament improcedent», en no haver-hi «cap conducta ni realització de despeses concretes que se'ls pugui imputar».