La Policia Nacional va detenir l'enginyer informàtic i antic empleat del banc suís HSBC Hervé Falciani en compliment d'una ordre d'arrest i extradició emesa per les autoritats de Suïssa. L'arrest el van dur a terme agents de la Comissaria General de Policia Judicial quan Falciani es trobava a la Universitat Pontifícia de Comillas de Madrid per participar en una jornada organitzada per la Plataforma per a la Justícia Fiscal.
Es preveu que Falciani passi avui a disposició de l'Audiència Nacional, i concretament del Jutjat Central d'Instrucció número 6 d'aquest òrgan, que ja va portar anteriorment un procés de reclamació similar, segons van informar a Europa Press fonts jurídiques. La policia buscava Falciani des que Suïssa va emetre el 19 de març passat una nova ordre detenció internacional. El Tribunal Penal Federal suís va condemnar el novembre del 2015 Falciani a cinc anys de presó per les filtracions de la informació privada que va destapar els fraus fiscals i blanquejos de més de 100.000 clients del banc HSBC. El condemnat no va acudir al judici.
Possible extradició de Rovira
El 24 de març passat, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va reactivar l'ordre de detenció internacional contra Marta Rovira, que és a Suïssa, i els altres líders independentistes catalans fugats, Carles Puigdemont (a la presó després de ser detingut a Alema-nya), Antoni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig (els tres a Bèlgica) i Clara Ponsatí (a Escòcia). A Suïssa també hi ha la dirigent sallentina de la CUP Anna Gabriel, tot i que el magistrat només va demanar la seva detenció en el cas que tornés a Espanya. Ahir ja hi va haver partits que van relacionar l'arrest de Falciani amb la possibilitat d'entrega de Rovira. L'exinformàtic del banc suís HSBC va agafar notorietat després de destapar els noms dels presumptes evasors fiscals a bancs helvètics.
La «llista Falciani»
La famosa «llista Falciani» és un document filtrat el 2008 pel llavors empleat que recull el nom de 106.000 clients amb comptes opacs a aquesta entitat, provinents de 203 països diferents, que en total acaparaven més de 100.000 milions de dòlars.
El maig del 2013, l'Audiència Nacional va acceptar la petició de la Fiscalia i va rebutjar l'extradició a Suïssa de l'informàtic, en entendre que va denunciar «activitats sospitoses d'il·legalitat i fins i tot constitutives d'infraccions penals que de cap manera són susceptibles de legítima protecció». El país helvètic el va reclamar per haver sostret presumptament dades del HSBC Private Bank amb les quals haurien estat identificats 130.000 evasors fiscals. Paral·lelament, el Tribunal Suprem va dictar una sentència a principi del 2017 en la qual va donar validesa a la coneguda com a «llista Falciani». Aquesta resolució va ser la primera que es va pronunciar sobre l'ús d'aquestes dades per fonamentar una condemna per delicte fiscal a Espanya.
Podem pregunta: «És un favor?»
Per part seva, el portaveu de Podem al Parlament Europeu, Miguel Urbán, es va preguntar si la detenció de Falciani és «un favor d'Espanya per demanar l'extradició d'Anna Gabriel i altres persones exiliades polítiques» que es troben en aquest país. «Detenir un filtrador que ha defensat els drets humans en contra del poder és un favor d'Espanya per demanar l'extradició d'Anna Gabriel i altres persones exiliades polítiques a Suïssa?», és la pregunta que va formular el dirigent del partit lila en un missatge difós al seu compte de Twitter. Així mateix, va mostrar la solidaritat de la seva formació amb Falciani «per denunciar defraudadors i lladres».
També es va expressar sobre la detenció de Falciani l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va qualificar l'arrest d'«escàndol democràtic». En un missatge al seu compte de Twitter recollit per Europa Press, va manifestar que Falciani és un «home clau en la lluita contra la corrupció» i va recordar que també ha estat col·laborador de les autoritats espanyoles per perseguir frau fiscal. Colau va afegir que l'enginyer informàtic també havia assessorat l'Ajuntament de Barcelona «per millorar la transparència» del consistori.
