La magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha processat l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, per un delicte d'organització criminal i dos de sedició pels fets del 20 de setembre i també per l'1-O. La magistrada també enviarà a judici l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig per organització criminal i, en el seu cas, només per un únic delicte de sedició pels fets de l'1-O. La magistrada també processa la intendent Teresa Laplana per un delicte de sedició, pels fets del 20 i 21 de setembre a la conselleria d'Economia.

Tots ells hauran de comparèixer el 16 d'abril a les 10 del matí a l'Audiència Nacional, on Lamela els comunicarà formalment la interlocutòria de processament. És el que es coneix com una declaració indagatòria. Lamela ha donat per conclosa la instrucció i ha dictat la interlocutòria de processament. Això suposa, doncs, que ja aclareix a qui vol jutjar i per quins delictes. Lamela havia obert una causa per sedició contra Trapero i també altres alts càrrecs de la conselleria d'Interior. Tots els que estaven investigats han estat processats. Aquests processaments s'afegeixen als que ja ha fet el jutge del Suprem, Pablo Llarena, que envia a judici 25 dels 28 investigats. En aquell cas, però, n'hi ha 13 que seran jutjats per rebel·lió. Així doncs, i de moment, es jutjaran als tribunals espanyols 29 persones pel cas del procés.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha obert fa pocs dies una nova investigació per determinar si els actes i mobilitzacions dels CDR són constitutius de delicte de rebel·lió. Caldrà veure, doncs, si aquesta investigació culmina amb nous investigats. Així mateix, també per instàncies de la mateixa Fiscalia de l'Audiència Nacional, la setmana passada es va detenir dos agents dels Mossos i l'historiador Josep Lluís Alay per un suposat delicte d'encobriment. Tots ells (juntament amb l'empresari Josep Maria Matalamala) viatjaven amb Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya. Tots ells van quedar en llibertat pendents que els citin a l'Audiència Nacional.

Processats per sedició

En el cas del major Trapero (destituït pel 155), Lamela el processa per dos delictes de sedició pels fets de la conselleria d'Economia del 20-S i també per l'1-O. A més, el porta a judici per organització criminal. En el cas de l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig els processa també per organització criminal però només per un únic delicte de sedició (per l'1-O). I la intendent Teresa Laplana l'envia a judici per sedició pels fets del 20-S.

En la interlocutòria de processament, de 37 pàgines, Lamela destaca que ha recollit indicis incriminatoris suficients per concloure que tots quatre pertanyen a una «complexa i heterogènia organització» unida amb el propòsit d'aconseguir la «secessió de Catalunya» i fer-ho «al marge de les vies legals». Considera, a més, que participaven d'una estratègia «premeditada i perfectament coordinada» on hi havia un repartiments de papers entre el Govern, els partits i la societat civil.

Acusacions als Mossos

Lamela qüestiona el paper dels Mossos especialment durant els escorcolls per part de la Guàrdia Civil efectuats el 20 i 21 de setembre i el dia del referèndum. La jutgessa creu que els Mossos «es van mantenir al marge» de les actuacions de la resta de cossos (Policia Espanyola i Guàrdia Civil) i la seva conducta estava dirigida, segons Lamela, a «obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència».

Assenyala com a responsables polítics d'haver dirigit les ordres als Mossos el conseller d'Interior destituït Joaquim Forn (en presó preventiva), l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig. Sobre Trapero, diu que va comandar la cúpula dels Mossos l'1-O per portar a terme un «pla predeterminat per evitar actuar». Considera que va voler «emmascarar» la seva «total inactivitat sota els principis de proporcionalitat, congruència i oportunitat».

A més, creu que l'actuació dels Mossos el 20 i 21 de setembre i l'1 d'octubre encaixa amb el delicte de sedició «com a autors o cooperadors necessari» per ometre, segons la magistrada, la seva «obligació legal» d'actuar a la conselleria d'Economia i «facilitar el compliment de l'ordre judicial d'escorcoll». Lamela fa un pas més i diu que els agents es van «negar reiteradament» a les peticions d'auxili que van rebre per part de la Guàrdia Civil, que demanava protegir la comissió judicial.

En el cas del referèndum, diu que els processats no només no van actuar sinó que van facilitar informació «amb antelació» als ocupants dels col·legis, a qui -segons Lamela- també van avisar que no actuarien. Per tot plegat, diu que els processats van voler «trencar l'organització territorial de l'Estat» i que, per processar-los per sedició, no cal que hi hagi «ús de la força».

La reacció política

El portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, va qualificar ahir d'«injustícia flagrant» el processament de Josep Lluís Trapero per sedició i pertinença a banda criminal i va dir que la causa judicial oberta contra el sobiranisme està instal·lada en una «realitat paral·lela». Pujol va reaccionar així, en una roda de premsa al Parlament, a l'ordre de la jutge Carmen Lamela pel qual processa Trapero, amb l'exdirector del cos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig, per sedició i pertinença a banda criminal amb relació a les concentracions davant el departament d'Economia de la Generalitat i per l'1-O.

El portaveu adjunt de JxCat va qualificar de «potiner» que s'emeti l'ordre el dia en el qual el Parlament va aprovar la creació d'una comissió d'investigació sobre els atemptats de l'agost passat a Catalunya, quan Trapero estava al comandament dels Mossos. També va opinar que «acusar el major dels Mossos de pertinença a organització criminal cau pel seu propi pes» i, en aquest sentit, va denunciar la «realitat paral·lela en la qual està instal·lada tota la causa».