El ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació, Alfonso Dastis, va qualificar com a «desafortunades» les paraules de la ministra alemanya de Justícia, Katarina Barley, que va donar suport a la decisió de la justícia del seu país de posar en llibertat Carles Puigdemont. «No és el més apropiat», va assegurar. En declaracions a la seva arribada a la convenció nacional del PP a Sevilla, Dastis va explicar que l'euroordre es va establir perquè els països membres de la Unió Europea deixessin aquestes qüestions «entre jutges» i «separades de les opinions polítiques».

En la seva opinió, «entrar a consolidar decisions dels jutges» per part de l'Executiu alemany «no sembla el més apropiat en aquests moments». «Em semblen declaracions una miqueta desafortunades», va apuntar.

El responsable de la diplomàcia espanyola va reaccionar així respecte del suport que la ministra alemanya va oferir aquest divendres a la decisió de l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein de posar en llibertat Puigdemont, una decisió que esperava, va assegurar, i que és «absolutament» correcte.

La ministra alemanya va ser el primer membre del Govern alemany que va donar suport a aquesta decisió judicial, que va generar malestar en l'Executiu de Mariano Rajoy.

Tot i que admeten que no és una qüestió del Govern alemany sinó de la justícia d'aquest país, fonts del Govern espanyol consultades per Europa Press creuen que aquest tipus de decisions poden posar en qüestió la naturalesa i el sentit de la UE, i donar més arguments als populistes i els euroescèptics que abanderen precisament aquest discurs contra la Unió Europea.

El portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, va advertir ahir que la decisió d'un jutge alemany de decretar la llibertat de Puigdemont ha posat «en qüestió la col·laboració transfronterera» a Europa.

En l'acte europeu de la convenció nacional del PP, en què també va intervenir el president del Govern, Mariano Rajoy, González Pons va lamentar que la citada decisió sigui una «bona notícia» per als «antieuropeistes» i dolenta per als «europeistes».