El Constitucional ha rebutjat el recurs del PSOE contra la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa i ha avalat que es subvencioni amb diners públics als col·legis que segreguen per sexes als seus alumnes i també altres aspectes de la norma, com que la Religió sigui una alternativa obligatòria.

El ple ha fallat per majoria de vuit vots contra quatre i ha desestimat íntegrament el recurs que va presentar el Grup Parlamentari Socialista al març de 2014.

El recurs anava contra diversos punts de la Lomce, i no només el finançament públic de l'educació separada per sexes, sinó també contra la segregació dels alumnes en itineraris acadèmics o que l'assignatura de Religió sigui una alternativa obligatòria. En ser el recurs desestimat íntegrament, també es confirmen aquests altres aspectes de la norma.

El Constitucional ha debatut diverses ponències sobre aquest assumpte, però finalment no ha estat possible l'acord entre els seus membres, de manera que la decisió es produeix amb el vot particular discrepant dels magistrats Fernando Valdés Dal-Ré, Juan Antonio Xiol, Cándido Conde Pumpido i la magistrada María Luisa Balaguer.

Els diputats del PSOE es van oposar a molts dels apartats de la reforma educativa liderada pel ministre José Ignacio Wert.

Així, no només van recórrer contra les subvencions als col·legis que separen els alumnes per sexes i la segregació als estudiants en itineraris acadèmics, sinó també al fet que els centres poden seleccionar els seus alumnes, al que el seu escrit considerava obstacles a la participació real de les famílies o l'eliminació de l'Educació per a la Ciutadania.

Això últim està vinculat al fet que s'imposi Religió com a alternativa obligatòria a una classe sobre valors. És a dir, l'alumne haurà de cursar o bé valors o bé Religió.

Tots aquests arguments del recurs han estat rebutjats pel TC, de la resolució es coneix només el sentit de la decisió. Ara caldrà esperar a que sigui publicada la sentència en la qual es fonamentarà la decisió adoptada avui i els vots particulars dels quatre magistrats contraris a la fallada de la majoria.

El Constitucional va estimar parcialment, el passat mes de febrer, el recurs de la Generalitat contra aquesta mateixa llei, i va anul·lar l'obligació d'escolaritzar, quan ho digui l'Estat i en centres privats pagats per la Generalitat, als alumnes sense ensenyament públic en castellà .

Aquells articles anul·lats es refereixen, en concret, a la capacitat del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, a través de l'Alta Inspecció d'Educació, per decidir sobre l'escolarització d'aquests alumnes en centres privats i al seu finançament