10 de abril de 2018
10.04.2018
40 Años
40 Años

Què són els CDR? T'expliquem com funcionen els comitès de defensa de la república

La Fiscalia ja va anunciar que actuaria contra aquests grups per possibles delictes de rebel·lió i malversació

12.04.2018 | 12:10
Un tall de carretera a l´A-2 protagonitzat per diferents CDR.

Els CDR, Comitès de Defensa de la República (abans anomenats de defensa del Referèndum), estan en el punt de mira de la justícia espanyola pel seu paper en les manifestacions i protestes contra l'empresonament dels polítics independentistes i la seva contribució a l'1-O. Però, qui hi ha darrere d'aquests comitès? Exactament, què són els CDR? Desgranem la forma d'actuar d'aquests grups que ja són prop de 400, alguns d'ells fora de Catalunya. Convoquen des de concentracions a talls de carretera, passant per l'aixecament de barreres en peatges i talls de frontera.

Els CDR, tot i ser d'àmbit local o comarcal, s'han caracteritzat per la seva capacitat de mobilitzar gent més enllà de les convocatòries d'ens més grans com l'ANC i Òmnium. Dos dels puntals d'aquesta capacitat de mobilització i organització dels Comitès de Defensa de la República han estat, sens dubte, d'una banda, la presència de persones vinculades prèviament a d'altres moviments socials (anticapitalistes, feministes, estudiantils...) i, per tant, amb una àmplia experiència en mobilitzacions; i, d'altra banda, una eina que ha estat indispensable, com són les xarxes socials i els nous canals de comunicació (WhatsApp, Telegram, Twitter), que els han facilitat una mobilització molt ràpida i que, alhora, arribi a un gran volum de gent.

Els prop de 400 CDR no tenen jerarquia i són variats tant quantitativament com qualitativa estesos. Es troben principalment a Catalunya, però també se n'han creat a Perpinyà, Lisboa, Berlín i Còrdova.

L'origen dels CDR


Però anem a pams. Els CDR van néixer d'un moviment que ja existia cap al mes de maig en punts del país. A Catalunya ja hi havia assemblees pel referèndum, comitès i associacions per a l'autodeterminació que treballaven perquè el referèndum de l'1-Ofos possible. El nom de Comitè de Defensa del Referèndum va sorgir al principi del setembre, i es van formar a partir d'una barreja de gent que ja participava en moviments socials.

A Manresa, per exemple, la primera assemblea oberta va tenir lloc al començament de setembre a l'Ateneu la Sèquia, en el marc de les primeres accions repressives de l'Estat espanyol (amb els escorcolls a impremtes, per exemple). El CDR no volia ser un espai només independentista, sinó de persones que estiguessin a favor del referèndum i contra la repressió. La primera gran mobilització convocada pel CDR a Manresa va ser la manifestació del 20 de setembre, que, amb 7.000 persones, va batre rècords històrics a la ciutat; una xifra que quedaria superada ràpidament amb l'enorme manifestació del 3 d'octubre, que va reunir 28.000 persones i que també era organitzada pel CDR.

Preparacions exhaustives


Cada mobilització convocada pels CDR s'intenta organitzar sense deixar cap detall a la improvisació. Es va molt més enllà que informar la gent del dia, el lloc i l'hora. Es pensa i es debat des de quin missatge porta la pancarta de la capçalera en una manifestació fins qui custodia arracades, collarets i ulleres en cas que hi hagi càrregues policials I tot es prepara en secret. Per exemple, el el 27 de març passat, els CDR de la Catalunya Central van tallar l'A-2, entre Alcarràs i Soses, convocant els participants al Parc de l'Agulla sense informar-los d'on i quan tenien pensat actuar.

Així, segons ha sabut aquest diari, en una manifestació, per exemple, compren el plàstic i les tintes de la pancarta (amb els diners d'una guardiola solidària que han passat pels barris), agafen els quatre megàfons que a Manresa guarden a l'Ateneu la Sèquia (i que també han adquirit amb els diners de la guardiola), i demanen a coneguts que els deixin equips de so. Està tot debatut i decidit: qui encapçalarà la manifestació, qui farà els càntics i què diran, quin serà el recorregut i el ritme de la marxa, què dirà el manifest final. També vetllen perquè hi hagi persones que controlin que el gruix de la manifestació no es desfaci ni pels costats ni pel darrere; i que algú s'encarregui de fer fotos i d'enregistrar vídeos.

En d'altres accions més menors, com una encartellada, el CDR de Manresa també decideix què diran els cartells: «busquem que siguin lemes recurrents i el màxim d'inclusius, és a dir, no purament independentistes», els dissenyem, es busca que hi hagi escales, brides i precintes per a tothom, i es divideix la gent per sectors de la ciutat».

En accions més complexes, com els talls de carreteres, els CDR de tot Catalunya, a través dels anomenats CDR territorials, es reparteixen les carreteres a bloquejar. Les indicacions que es van donar a través de les xarxes socials era que la gent «portés roba d'abric i còmoda, armilles reflectants, que dugués també menjar i beure, i nosaltres ens vam encarregar de portar música i teníem pensades activitats», comenta Rojas.

Què cal fer en càrregues policials


En el cas que en alguna de les mobilitzacions, com va passar el dia 1 d'octubre en el referèndum, hi hagi càrregues policials, els CDR saben com reaccionar i, fins i tot a Manresa, han organitzat quatre tallers del que ells anomenen «resistència pacífica activa», en els quals ensenyen a la gent com col·locar-se, asseguts a terra i amb les mans enlaire, quan la policia els vol desallotjar, és la imatge dels cossos de seguretat «arrencant cebes», com descriuen ells. En aquests contextos, fins i tot, s'organitzen perquè els manifestants es treguin els objectes que poden ser perillosos, com arracades, collarets i ulleres, i una persona els guarda en sobres amb el nom del propietari. També s'encarreguen d'informar i recordar quins drets tenen en cas de detenció.

2.000 persones al Telegram


Les noves tecnologies són l'altra clau que ha facilitat l'èxit de les grans reivindicacions dels CDR, ja que han permès canalitzar les ganes de mobilització de la gent. A tall d'exemple, cal destacar que el grup de Telegram de Manresa té més de 2.000 persones inscrites.

El Telegram, que conviu amb una desena de grups de Whats-App dels diferents CDR de Manresa, té l'avantatge que permet un nombre il·limitat d'inscrits, i en canvi els grups de WhatsApp són d'un màxim de 250 persones; i també permet enviar missatges de manera unilateral, és a dir, qui hi és inscrit rep les convocatòries però no pot contestar-les.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18