n La Guàrdia Civil va escorcollar ahir durant més de cinc hores la seu del Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), on va acudir per ordre del jutge de Barcelona que investiga l'1-O, en el marc d'una operació sobre els pagaments a observadors internacionals del referèndum.

Segons fonts pròximes a la investigació, els agents de la Guàrdia Civil, que anaven de paisà, van acabar cap a les 14.30 hores l'escorcoll a la seu del Diplocat, situat a la Casa de les Punxes de la Diagonal de Barcelona, on havien arribat a primera hora del matí a la recerca de documentació relacionada amb la contractació dels observadors internacionals, que un informe de la Guàrdia Civil estima va costar 119.700 euros. Els agents van marxar en tres vehicles i carregats amb diverses bosses.

El titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que manté imputats diversos exalts càrrecs del Govern per l'1-O, va ordenar el registre d'ahir al matí al Diplocat, on els agents de la Guàrdia Civil tenien l'autorització judicial per accedir als ordinadors, els telèfons mòbils i els dispositius electrònics per bolcar el seu contingut, segons les mateixes fonts. Després d'efectuar l'escorcoll, els agents, que anaven de paisà, van abandonar la seu del Diplocat, on hi havia una quinzena de treballadors, amb diverses caixes.

L'organisme encarregat de la diplomàcia de la Generalitat es tanca precisament avui, tal com va acordar el Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució, en una decisió que el Tribunal Suprem (TS) va mantenir després, malgrat que havia estat recorreguda per l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i l'Ajuntament de Barcelona.

El Diplocat, organisme encar-regat de projectar la imatge internacional de Catalunya, depèn econòmicament del departament d'Assumptes i Relacions Internacionals, Exteriors i Transparència, que dirigia l'exconseller Raül Romeva, en presó preventiva i processat pels delictes de rebel·lió i malversació pel TS.

L'operació policial s'emmarcava en la línia d'investigació que el jutge de Barcelona va obrir per descobrir si la Generalitat va incórrer en un delicte de malversació de cabals, en destinar fons públics a l'organització del referèndum de l'1-O malgrat que havia estat suspès pel Constitucional.

L'informe de la Guàrdia Civil

Un informe de la Guàrdia Civil xifra en 1,6 milions d'euros la despesa pública que el Govern va destinar a organitzar el referèndum, dels quals un total de 119.700 es van destinar a la contractació dels observadors que havien de supervisar la celebració de l'1-O i que van concloure que la consulta no complia els «estàndards internacionals». Concretament, l'informe de la Guàrdia Civil indica que el Govern presidit per Carles Puigdemont va signar un contracte amb The Hague Center for Strategic Studies per a la prestació de serveis d'assessorament del referèndum, mitjançant l'enviament d'observadors internacionals que acreditessin que la votació reunia garanties.

Els investigadors van constatar que el Diplocat va realitzar dues transferències des dels seus comptes a Brussel·les, a The Hague Center for Strategic Studies, els dies 21 de setembre i 9 d'octubre passats, en concepte de «contracte de serveis». En un acte del 3 de novembre, el jutge de l'1-O va requerir a la Generalitat que li desglossés el cost de l'1-O, incloses les despeses del trasllat i l'estada dels observadors internacionals convidats per supervisar-lo.