El jutge de l'Audiència Nacional Diego de Egea va deixar ahir en llibertat provisional amb mesures cautelars la membre del Comitè de Defensa de la República (CDR) detinguda dimarts a Viladecans. El jutge rebaixa l'acusació sobre ella a un delicte de desordres públics i descarta així les acusacions de terrorisme i rebel·lió que feia la Fiscalia el dia de la detenció.

De fet, el ministeri públic va demanar ahir presó provisional per a la detinguda com a «presumpta responsable de delictes comesos amb finalitat de rebel·lió, sense perjudici d'ulteriors qualificacions que puguin adoptar-se amb l'avanç de la investigació», petició que va ser finalment descartada pel magistrat. D'altra banda, el mateix el jutge dictarà una ordre de detenció del jove d'Esplugues de Llobregat que la Guàrdia Civil no va trobar al seu domicili dimarts i continua sense localitzar.

D'aquesta manera, l'acusada passa d'afrontar delictes de terrorisme i rebel·lió -aquest últim implica penes de presó de fins a 30 anys en els casos més greus- a un delicte per desordre públic, recollit a l'article 557 del Codi Penal, i que preveu penes que van des de sis mesos fins a sis anys de presó per als casos més greus.

El magistrat ha imposat diverses mesures cautelars a Tamara C. G., com ara compareixences setmanals a un jutjat de guàrdia, i li prohibeix també sortir del seu municipi de residència, a no ser que treballi fora de la seva localitat. També ha establert la necessitat que Tamara C. G. necessiti una autorització judicial per poder sortir del terme municipal de la seva localitat, li prohibeix sortir de territori espanyol i l'obliga a facilitar un domicili i un telèfon on pugui estar localitzable.

La Fiscalia atribueix a la investigada «activitats de direcció i coordinació en actes de sabotatge» i formar part d'un «reduït equip de direcció que determina les pautes d'actuació i les consignes de mobilització» dels CDR, amb «actes de rebel·lia, encaminats a normalitzar la desobediència i exterioritzar la confrontació amb l'Estat». L'objectiu, segons la Fiscalia, seria «traslladar al carrer amb actuacions violentes el procés sobiranista català» que s'investiga al Tribunal Suprem i a l'Audiència Nacional, «com una clara amenaça directa a l'ordre constitucional establert».

El ministeri públic justifica la petició de presó per a Tamara C. G. en «la gravetat de les penes» previstes per aquests fets, el «risc de reiteració delictiva» tenint en compte «les accions que la detinguda suposadament pretenia coordinar» i «evitar la destrucció de proves per l'actitud ja acreditada de la mateixa».

L'advocat temia el pitjor

L'advocat de la detinguda, Sergi Atienza, va reconèixer ahir que abans del pas a disposició judicial es temia que el jutge pogués fer seves les tesis de la Fiscalia. Va explicar que havia pogut parlar una estona amb la seva representada -no ho havia fet fins al matí- i va dir que estava «molt nerviosa». Ara bé, va celebrar que el jutge s'hagi acostat més a les tesis de la defensa que a les de la Fiscalia. Tamara C. G. només va respondre les preguntes del seu advocat. La Fiscalia només va fer un relat dels fets -sense cap pregunta- i el jutge De Egea va formular només dues qüestions encaminades a comprovar si té arrelament a Catalu-nya. «Ha preguntat sobre la feina i sobre el seu arrelament», va reconèixer l'advocat.

Atienza va reconèixer que la Fiscalia havia estat dura -«manté un criteri força radicalitat i oposat al nostre posicionament», va dir- però que el jutge, en canvi, no havia vist indicis ni de terrorisme ni de rebel·lió. «Celebrem que s'ha inclinat per imposar unes mesures cautelars que és veritat que redueixen la seva capacitat de moviment però que són molt menys greus que una presó incondicional», va valorar. L'advocat no va tenir accés a les actuacions ni coneix el detall dels fets que se li imputen ja que la causa continua secreta.

La detinguda va aprofitar que l'advocat estava fent declaracions als mitjans de comunicació per sortir per una rampa de la part de darrere de l'edifici i esquivar els focus de la premsa.