Un dels tres magistrats que componen la secció segona de l'Audiència de Navarra ha emès un vot particular a la sentència de La Manada amb el quan ha demanat l'absolució dels cinc acusats dels delictes d'agressió sexual, contra la intimitat i robatori amb intimidació pel qual havien estat jutjats. Es tracta de Ricardo González, que afirma que els cinc joves sevillans van creure "en tot moment que la noia estava d'acord amb els actes sexuals que van mantenir entre ells". El vot dels altres dos magistrats ha acabat imposant una condemna de 9 anys als joves.
En el seu vot particular, el magistrat considera que no ha quedat acreditat que "la denunciant, durant les referides relacions sexuals, es trobés en una situació de xoc o bloqueig que li hagués impedit comunicar als cinc acusats, si així ho hagués volgut, que el seu desig no era el de mantenir-les".
El jutge afirma que els fets van passar "sense que la denunciant els expressés ni de paraula ni amb gestos, ni de cap altra manera, la seva disconformitat".
El vot particular continua assenyalant que ja abans que la Policia Municipal els comuniqués la seva detenció "van manifestar que havien mantingut relacions sexuals consentides i que les havien gravat en vídeo".
"Traslladats a dependències policials, van reiterar que les relacions havien estat consentides i van manifestar espontàniament que les havien gravat amb els seus telèfons mòbils", afirma.
Per això, el magistrat demana l'absolució dels cinc acusats del delicte continuat d'agressió sexual "amb tota classe de pronunciaments favorables".
Sí que en canvi, el magistrat advoca per condemnar a un dels joves jutjats per un delicte lleu de furt (el robatori del mòbil de la denunciant) amb una pena de dos mesos de multa amb una quota diària de 15 euros.
El jutge considera que en el debat sobre si hi va haver o no consentiment de la denunciant, "les defenses han vençut sobre les acusacions, ja que la sala, per unanimitat, no ha apreciat que els acusats haguessin recorregut a la utilització de la violència ni de la intimidació per forçar la seva voluntat ".
Per assolir aquesta conclusió probatòria, segons el vot particular, a més de les declaracions prestades pels acusats, "la prova essencial que descarta l'ús de tals mitjans coactius, definitoris d'una agressió sexual, no ha estat altra que la principal prova de càrrec presentada per les acusacions i que no és altra que la declaració prestada en l'acte del judici oral per qui es presenta com a víctima dels fets objecte d'acusació".
Segons el magistrat, "la càrrega violenta i intimidatòria que sustenten les acusacions, prenent com a referència fonamental, encara que no única, allò declarat per la denunciant a les dependències de la Policia Municipal el mateix dia en què van ocórrer els fets i l'endemà davant el Jutjat d'Instrucció, en el plenari s'ha debilitat fins a desaparèixer del tot, fins a acabar totalment diluïda i transformada en una altra figura penal diferent, en una altra 'cosa' diferent de la que ha estat objecte d'acusació; reconstruïda per la majoria de la sala en condemnar els cinc acusats, absolts pel delicte d'agressió sexual, per un delicte d'abús sexual amb prevalença".
En aquest sentit, el magistrat considera que la majoria de la sala ha tractat les proves de càrrec, especialment la testifical de la denunciant, "d'una manera tan obsequiosa i complaent que no puc compartir, doncs eludeix la constatació de totes les contradiccions en què ha incorregut, minimizant-les, per salvar la credibilitat que li ha atorgat, amb el fàcil recurs de dir-lis puntualitzacions o matisacions".
