El president de la intel·ligència interior alemanya (l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució, BfV), Hans-Georg Maassen, va assegurar ahir que el Govern rus va donar suport a l'independentisme català amb una campanya de desinformació en els dies previs al referèndum. Maassen va fer aquest comentari durant el seu discurs en un simposi organitzat a Berlín per la seva organització per abordar la qüestió de les «amenaces híbrides» i en la qual va assegurar que per a certs països és «interessant» una Unió Europea (UE) «dividida» i «feble» que no pugui exercir plenament el seu «paper d'actor global».

En ser preguntat posteriorment al respecte, Maassen va afegir en una roda de premsa que el BfV no va obtenir directament aquesta informació, sinó que li va ser subministrada, però va afegir que li sembla «molt plausible» i «raonable» que Moscou prestés suport al sobiranisme. «Per a altres estats és atractiu utilitzar ara i sempre les amenaces híbrides amb l'objectiu de danyar els interessos europeus. És avantatjós. Seria ingenu pensar que aquests estats hi renunciïn», va raonar Maassen.

Especialment crític amb Moscou, en aquest simposi, va ser el director general de la intel·ligència interna britànica (MI5), Andrew Parker, que va assegurar que Rússia és un «estat hostil» i el «principal protagonista» en l'ocupació d'«amenaces híbrides», en les quals va incloure des de ciberatacs a l'enverinament d'un doble espia britànic a la ciutat anglesa de Salisbury. El Govern rus, va assegurar, ha comès «ruptures flagrants de les regles internacionals» amb «accions agressives i pernicioses del seu exèrcit i els seus serveis secrets» que van des de l'annexió il·legal de la península ucraïnesa de Crimea als intents d'influir a les eleccions als EUA i França.

Maassen va definir les «amenaces híbrides» com l'intent d'un Estat d'influir sobre un altre mitjançant una combinació de mètodes, des de ciberatacs a campanyes de desinformació passant per sabotatges, que suposen un «perill existencial per a les nostres democràcies». Aquestes activitats «són atractives, per la seva efectivitat i repercussió, i lucratives», va dir, i a més «són complexes i és difícil de traçar el seu origen». A més, va advertir de les «guerrilles híbrides» que duen a terme aquestes operacions, grups heterogenis conformats per espies, grups fanatitzats amb suports externs, criminals i pirates informàtics.

Malgrat que moltes d'aquestes accions no són innovadores, Maassen va argumentar que les amenaces híbrides actuals són «qualitativament i quantitativament» diferents de les del passat per la gran interconnexió que ha portat internet i per certa «ingenuïtat multilateralista» sorgida arran de la fi de la guerra freda.

El comissari europeu de Seguretat, Julian King, va afirmar que les campanyes de desinformació a les xarxes són una «nova forma d'armes de destrucció massiva» i va advocar per reforçar la cooperació en el marc de la UE. Maassen, per la seva banda, va indicar que la prevenció «comença amb la conscienciació» sobre aquesta amenaça, va advocar per sensibilitzar l'opinió pública i presentar missatges contraris.