Els líders italians del Moviment 5 Estrelles (M5S) i de la Lliga, Luigi di Maio i Matteo Salvini, van tancar ahir els últims serrells pendents del «contracte» amb el qual ambdues formacions aspiren a governar en coalició, sense que de moment s'hagi concretat qui serà el nom de consens per al lloc de primer ministre.

Els dos principals vencedors de les últimes eleccions tracten de posar fi a deu mesos de crisi política amb un pacte sense precedents que eviti una nova crida a les urnes. Tots dos ja han revelat que elegiran un primer ministre «polític» obligat a subscriure els 22 punts del «contracte», de tal forma que es descarta en principi un tecnòcrata aliè.

Dimarts a la nit, l'edició italiana del Huffington Post va publicar un document en què les dues formacions inclouen algunes de les mesures que el futur govern italià podria portar a la pràctica, en el cas que finalment segellin l'acord, que inclourien segons el rotatiu la sortida de la moneda única i la sol·licitud al Banc Central Europeu (BCE) de la condonació del deute italià, unes previsions que no són gens bones per al conjunt de la Unió Europea si s'acaben fent realitat.

Els mitjans situen ara com a hipòtesi principal que el nou cap de govern surti de l'M5S, el partit més votat en els últims comicis, i entre els noms que figuren hi ha els del mateix Di Maio i els dels diputats Alfonso Bonafede i Emilio Carelli. Aquest últim ha dit estar «a la disposició del Moviment», segons el diari Il Corriere della Sera.

Les dues parts aspiraven a tancar ahir els serrells pendents, com per exemple aclarir si seria legal convocar un referèndum sobre les mesquites, amb l'objectiu que la militància es pronunciï en els propers dies i es pugui avançar ja a la següent fase. Al final de la reunió entre Di Maio i Salvini -l'única prevista per a ahir-, fonts citades pel diari La Repubblica van confirmar que el «contracte» polític està ja «tancat», amb «progressos» en les negociacions relatives al primer ministre.

Des de Bulgària, on va tenir lloc una cimera entre els líders de la UE i els dels Balcans, el primer ministre sortint, Paolo Gentiloni, va defensar la necessitat que Itàlia no malgasti «l'esforç col·lectiu» dels últims anys, principalment en honor de l'estabilitat econòmica. Així mateix, va subratlar que «Itàlia no abandona el curs europeista», just al contrari del que apunten algunes veus.

La setmana passada, el president d'Itàlia, Sergio Mattarella, va anunciar el fracàs dels contactes per formar govern i va proposar crear-ne un de «neutral» que guiï el país cap a la celebració de noves eleccions.