L'estudi en profunditat emprès per Matías Díaz Padrón, que destaca la col·laboració d'Ana Diéguez i els altres membres de l'Institut Moll d'Investigació de Pintura Flamenca, inclou també referències a diverses obres destruïdes, desaparegudes o mutilades de Jacob Jordaens que l'investigador ha pogut documentar.
Un dels casos més cridaners que estudia Díaz Padrón en el volum és el de La infància de Júpiter. Datada cap al 1639, l'obra desenvolupava un esbós preparatori que es conserva al Musée des beaux-arts et d'archéologie de Besançon (França), i titulat Sàtir, nimfa i nens. En el dibuix, un sàtir toca la flauta per a una nimfa i uns nens que, als seus peus, es delecten amb la música. Però el llenç, tal com ha arribat a nosaltres, no està complet.
En algun moment entre 1956 i 1989, l'obra va ser dramàticament mutilada. Es va tallar una mica menys que la meitat superior, un llenç de 99 per 150 centímetres que recull un pla mitjà, usant l'argot cinematogràfic, del faune. Aquest llenç, retitulat com Sàtir tocant la flauta (a laimatge), seria adquirit el 1989 pel Museu de Belles Arts de Bilbao, en la col·lecció del qual continua. Més enllà de l'esbós preparatori, hi ha una prova incontestable de com era el quadre en origen: es tracta d'una fotografia presa el 1956 i publicada en un estudi de Roger-Adolf d'Hulst.
Les circumstàncies en què La infància de Júpiter va ser mutilada no estan clares. Díaz Padrón apunta diverses hipòtesis: un deteriorament irreversible de la part baixa de la tela, o una divisió del quadre en dos per treure'n rendiment econòmic, una cosa lamentablement usual en determinats moments. L'investigador no perd l'esperança que pugui reaparèixer, en un futur, el fragment perdut de la tela.
