L'Audiència de Barcelona ha condemnat a mig any de presó dos mossos d'esquadra per copejar amb les defenses un manifestant a l'interior d'un portal, durant les protestes pel desallotjament de Can Vies, en una actuació que la sala creu "necessària" encara que els agents es "van extralimitar".
En la seva sentència, la secció segona de l'Audiència absol tres dels cinc mossos d'esquadra acusats per les càrregues, per als quals la Fiscalia demanava penes de fins a set anys de presó, i condemna dos d'ells per un delicte de lesions agreujades per ocupació d'instrument perillós.
Als dos agents condemnats, la sala els aplica a més l'atenuant de reparació del dany, atès que els cinc acusats van consignar al jutjat 1.800 euros per cobrir possibles indemnitzacions als denunciants, i també els rebaixa la pena en reconèixer-los l'eximent incompleta de compliment de deure.
Els jutges consideren que ha d'aplicar-se aquest eximent als agents perquè l'ús de la violència "es feia necessari dins dels principis de proporcionalitat per assegurar la zona i procedir a la dispersió" dels manifestants, que estaven llançant objectes a l'esquena dels agents des de l'interior del portal mentre aquests formaven una "línia de contenció".
Segons el tribunal, la càrrega policial no va ser "una acció il·legítima ni capritxosa, sinó justificada" i emmarcada en les "funcions" de la policia per dispersar als grups de manifestants que estaven actuant a la zona, davant el llançament d'objectes per persones "no identificades" que es van refugiar en el portal.
La sala entén, això no obstant, que per dispersar els manifestants els mossos no van utilitzar la mínima força imprescindible, "la qual cosa s'hagués limitat a un parell de cops en les cames", sinó que es "van extralimitar" amb una "reiteració i successió" de patacades.
Per a l'Audiència, en l'actuació dels agents tampoc concorre un delicte contra la integritat moral, atès que els cops que van propinar al manifestant no tancaven "una connotació despectiva i vexatòria degradant per a la víctima, que es veiés tractada com deixalla".
"Així, l'agressió ve donada per l'extralimitació dels agents en una actuació inicialment legítima", afegeix el tribunal, que creu que per les zones a les quals els agents van dirigir els cops -part inferior del cos-, les patacades "no comporten una cosificació de la persona", per molt que "suposin un excés".
Segons creu provat la sentència, les càrregues van tenir lloc el 27 de maig del 2014, a l'interior d'una porteria de la plaça de Sants de Barcelona, on s'havien refugiat diversos manifestants que fugien de les càrregues iniciades pels Mossos pels disturbis i barricades que s'havien organitzat durant la protesta.
Diversos mossos d'esquadra, segons la sentència, van entrar a la porteria i van començar a copejar a les cames alguns dels manifestants.
En les càrregues, dos manifestants van ser copejats per la policia al cap, l'orella, El braç i l'esquena, encara que el tribunal creu que no hi ha proves que permetin identificar els agents que van perpetrar l'agressió.
La sala únicament creu provat que un dels agents condemnats va copejar "almenys en tres ocasions" en les cames a un manifestant, malgrat "es trobava ajupit en posició defensiva i sense presentar oposició", i que un altre li va clavar dues patacades més a les extremitats inferiors i l'esquena, sense donar-li opció a "aixecar-se i complir l'ordre rebuda".
La sentència reconeix que, quan la víctima sortia de la porteria, un altre agent li va pegar amb la defensa a l'esquena, on portava una motxilla, la qual cosa segons l'opinió de la sala constitueix una falta de lesions per la qual l'imposa el pagament de les costes judicials derivades de la mateixa, incloses les despeses jurídiques de l'acusació particular exercida pel denunciant.
