L'expresident català Carles Puigdemont i els exconsellers a Bèlgica van anunciar ahir que havien interposat una demanda contra el jutge Pablo Llarena, coincidint amb la visita dels nous consellers als seus respectius predecessors a Brussel·les i a la presó d'Estremera.

Puigdemont i els exconsellers han obert així un nou front judicial a través d'aquesta demanda civil i, en paral·lel, han presentat una petició al Tribunal Suprem (TS) perquè Llarena sigui recusat. L'equip de la defensa al·lega que Llarena, com que està ara afectat per aquesta demanda civil, ja no pot seguir fent la instrucció del cas del procés, perquè entenen que no pot treballar en causes contra persones amb les quals té un plet pendent. Un dels advocats dels demandants, Christophe Marchand, va explicar a Brussel·les que la petició de la justícia belga a Llarena serà la de comparèixer el pròxim 4 de setembre, encara que va dir desconèixer quan rebrà la sol·licitud el magistrat del TS.

Les dues accions judicials a Bèlgica i Espanya són conseqüència que, segons la seva opinió, el jutge Llarena no respecta «el seu dret a la presumpció d'innocència» perquè «no és imparcial», va indicar l'exconseller Toni Comín en roda de premsa, acompanyat de la resta dels que són a Bèlgica i els seus equips legals. Segons va recordar Comín, una de les raons per les quals van anar a Bèlgica a la tardor era per poder defensar-se «amb totes les garanties» i les accions que ara emprenen de forma conjunta ell, Puigdemont i els exconsellers a l'estranger, tenen precisament aquesta finalitat: «Defensar-se més enllà dels processos relatius a l'ordre europea de detenció». Si bé fins ara la seva defensa s'havia focalitzat en l'euroordre per evitar l'extradició han emprès també una sèrie d'accions legals que, va assegurar Comín, faran «més robusta» la defensa.

L'exconsellera Clara Ponsatí, des d'Escòcia, i l'expresident català Carles Puigdemont, des d'Alemanya, van participar en la roda de premsa per videoconferència. «No som perseguits per la justícia, sinó per la ideologia del jutge», va subratllar el líder del JxCat, que va evitar contestar la pregunta de si el canvi de Govern central podria afectar la seva situació jurídica, ja que es troba pendent d'extradició a Alemanya.

Traspàs simbòlic de carteres

També ahir a Brussel·les, els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig van escenificar el «traspàs simbòlic» de carteres als seus respectius successors: la consellera de Sanitat, la igualadina Alba Vergés; la d'Agricultura, Teresa Jordà; i la de Cultura, Laura Borràs, respectivament.

Des de l'oposició, el portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, va dir que els exconsellers a Bèlgica busquen «fer-la una mica més grossa» amb la demanda contra Llarena i va denuncair que el president de la Generalitat, Quim Torra, no se sotmeti avui a la sessió de control parlamentari durant el ple. El que sí que farà Torra és comparèixer davant el Parlament per explicar la composició del seu Govern, en el primer ple de la legislatura en el qual els nous consellers ocuparan la primera fila de l'hemicicle, reservada per a l'executiu.