La ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, va obrir ahir la possibilitat de reformar la Constitució, una iniciativa que va rebre la «benvinguda» per part del president de la Generalitat, Quim Torra, tot i que tant el PP com Ciutadans van advertir que aquesta reforma no pot ser per satisfer els independentistes. Batet considera que per «superar la crisi institucional» i, especialment, la «territorial» que viu l'Estat, és necessària una reforma de la Constitució «urgent, viable i desitjable».

Batet va estrenar-se ahir com a ministra a Catalunya en la jornada Reforma constitucional, federal i amb drets celebrada a la seu del PSC de Barcelona, on va llançar aquesta proposta de reforma de la Carta Magna per «renovar el pacte territorial» a Espanya, que «està en crisi». «No se li escapa a ningú i ningú no ho pot negar», va reconèixer. Per això, la ministra va fer una crida a les diferents forces polítiques a aprofitar la Comissió de Reforma del Model Territorial del Congrés impulsada pels socialistes al final de l'any passat, i va afirmar que la sortida a la crisi catalana exigeix «confiança i lleialtat entre governs».

A més, Batet va mostrar-se oberta a reprendre el document amb les 45 demandes plantejades pel Govern de Carles Puigdemont a l'anterior Executiu de Mariano Rajoy -la número 46 era la relativa al referèndum d'autodeterminació- o a estudiar les lleis aprovades pel Parlament i que han estat anul·lades pel Tribunal Constitucional.

El president de la Generalitat, Quim Torra, va afirmar poc després que «totes les propostes són benvingudes», en al·lusió a la reforma de la Constitució, tot i que va reiterar que el diàleg amb el Govern central ha de partir de la base del mandat de l'1-O i de la declaració «política» del 27 d'octubre per «avançar».

Torra, que ahir va ser a Palamós, va lamentar que fins ara no s'hagi fixat una reunió entre els dos governs. Una reunió que servirà per debatre i discutir sobre continguts «que importen al país». De fet, el cap del Govern català va concretar que el que es discutirà seran qüestions com ara els drets socials, polítics, i també sobre el dret a l'autodeterminació.