n JxCat va proposar ahir a la resta de grups crear una ponència conjunta per redactar una reforma del Reglament del Parlament que permeti introduir, per exemple, la possibilitat d'utilitzar mitjans telemàtics a fi d'investir un president de la Generalitat.
El vicepresident primer del Parlament i membre de la direcció de JxCat, Josep Costa, va indicar ahir al migdia que la seva formació «ha activat el mecanisme per impulsar la reforma del Reglament del Parlament». Amb aquest propòsit, JxCat va dirigir a la resta de grups un escrit proposant una ponència conjunta per preparar el text que ha de servir de base per a la reforma del Reglament, ja que el grup promotor no ha volgut presentar «un text tancat», sinó que «oferim -va apuntar Costa- a tots els grups que puguin fer les seves propostes».
JxCat desitja reformar el Reglament, fonamentalment, per preveure que en les sessions d'investidura del president de la Generalitat puguin ser utilitzats mitjans telemàtics o d'altres tipus perquè un candidat pugui defensar la seva candidatura sense ser present en l'hemicicle.
Segons Costa, la via per intentar preveure aquesta possibilitat mitjançant la reforma del Reglament del Parlament ja va ser apuntada quan es va debatre la recent reforma de la Llei de Presidència. JxCat proposarà que la reforma del Reglament de la cambra pugui contemplar altres qüestions diferents als procediments d'investidura, perquè «hi ha una cosa que ens preocupa molt -va afirmar Costa-, i és el de les prerrogatives parlamentàries, en concret, el dret a la inviolabilitat i la immunitat dels diputats» en exercici de les seves funcions.
«Entenem que aquesta inviolabilitat i immunitat no està sent respectada degudament avui dia pels tribunals», va lamentar el vicepresident primer del Parlament.
Delegació de vot
JxCat també desitja tornar a regular la qüestió de la delegació del vot dels diputats que no puguin estar presents en l'hemicicle, «perquè creiem que també hi ha una inseguretat i que les diverses possibilitats són controvertides». La regulació dels subgrups que hi ha a la cambra, així com les vacances parlamentàries i els períodes de sessions són altres qüestions que JxCat desitja poder debatre dins de la ponència conjunta.
Perquè la ponència conjunta es pugui constituir només fa falta que s'hi afegeixin dos grups més, i llavors la mesa aprova la seva creació i ja pot començar a reunir-se, va precisar Costa. El pas següent és que la ponència iniciï els seus treballs i redacti un text inicial, que després es tramitarà com si fos una proposició de llei, amb el seu corresponent debat a la totalitat i la posterior tramitació en comissió. Costa va explicar que, encara que no han estat calculats els terminis, JxCat confia que pugui ser aprovada la reforma «abans que acabi l'any».
El recurs de Trapero
D'altra banda, l'Audiència Nacional estudiarà el 25 de juny els recursos del major dels Mossos Josep Lluís Trapero i dels seus antics caps polítics, l'exdirector del cos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig, segon de Joaquim Forn, contra el seu processament per sedició.
La secció segona del Penal celebrarà aquell dia una vista en la qual estudiarà els recursos d'apel·lació dels quatre processats en aquesta causa, entre els quals també figura la intendent dels Mossos d'Esquadra Teresa Laplana, segons van informar ahir fonts de l'Audiència Nacional. Una vegada celebrada la vista, a la qual no és necessari que acudeixin els processats en persona, i l'Audiència resolgui sobre els recursos, la secció primera del Penal, encarregada de jutjar els fets, podria fer llavors el pas següent i dictar l'acte d'obertura de judici oral que donaria lloc a l'enjudiciament dels encausats. En l'acte de processament, dictat el 4 d'abril, la jutge Carmen Lamela imputa a Trapero, Puig i Soler un delicte d'organització criminal i un altre de sedició per la «total inactivitat» dels Mossos l'1-O.
