Alemanya ha demanat al Tribunal Suprem l'informe de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro que nega l'ús de fons públics per a l'organització del referèndum de l'1-O.
Segons va poder confirmar ahir l'ACN, el tribunal de Schleswig-Holstein ha reclamat la informació, via Fiscalia, al jutge Llarena després d'una petició de la defensa del president destituït Carles Puigdemont. De fet, els advocats de Puigdemont van reclamar l'informe perquè el Suprem havia al·legat davant de la justícia alemanya que «no tenia resposta» del Govern espanyol sobre la malversació.
La defensa va informar de l'informe que Montoro va entregar a Llarena el maig, i que deia que si havia hagut malversació només podria haver-se comès «per un delicte de falsificació d'un funcionari conxorxat amb algun proveïdor a favor del procés». Aquest informe encara no està en mans dels jutges alemanys, i no s'espera una resolució del tribunal sobre l'extradició de Puigdemont en les properes jornades.
I és que, de fet, la defensa de l'expresident encara no ha presentat les seves al·legacions contra l'extradició, i no preveu fer-ho aquesta setmana, segons els advocats. Per tant, la decisió sobre si Puigdemont ha de ser o no extradit a Espanya difícilment arribarà abans de finals de mes, segons les diverses fonts consultades.
No està confirmada la vista oral
Per ara, no està confirmat si caldrà que hi hagi una vista oral, amb Puigdemont davant del jutge, abans que es dicti sentència. La defensa apunta que seria «excepcional» i que només seria «interessant» si la sala «té dubtes». En una primera resolució, els jutges alemanys ja van descartar extradir Puigdemont per rebel·lió, ja que consideraven que els seus actes no es podien equiparar a l'alta traïció a alemanya.
Els magistrats van reiterar en una altra interlocutòria -en aquest cas per denegar de nou l'empresonament de Puigdemont- que no veien la rebel·lió i que tenien «dubtes» sobre la malversació.
Després de rebre l'informe d'Hisenda, el mateix Llarena va dictar una resolució en què afirmava que les dades que li havia lliurat Montoro coincideixen amb els indicis de malversació recollits en la seva investigació contra els membres de l'antic Govern.
En relació amb les manifestacions realitzades per algunes defenses -que li van cridar l'atenció sobre les manifestacions de Montoro sobre que ni «un euro públic» es va destinar a l'1-O- el jutge precisava que la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics havia dictat quatre acords per al control pressupostari de Catalunya.
Llarena també té informació de control per mitjà de diversos requeriments fets a la Intervenció de la comunitat, així com les denúncies que des del mes de setembre passat Hisenda ha formulat davant la Fiscalia General de l'Estat perquè investigui possibles responsabilitats penals d'autoritats o funcionaris de la Generalitat de Catalunya.
