La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha desestimat i arxivat la querella interposada per La Xarxa de l'Observatori del Deute en la Globalització per prevaricació, malversació i frau a l'administració pública pel projecte Castor contra els exministres Joan Clos, Miguel Sebastián, José Manuel Soria, Magdalena Álvarez i Elena Espinosa, així com el president d'ACS Florentino Pérez, entre altres empresaris. Lamela no veu infracció penal en els fets denunciats i en l'acta conclou que la construcció de la instal·lació "no respon a una idea aïllada ni pelegrina, sinó que va ser conforme amb una política desenvolupada en l'explotació i subministrament de gas, prèviament planejada (des de l'any 2002) abans fins i tot que els querellats accedissin als seus càrrecs expressats en la querella, que amb els anys es va comprovar ser deficitària".

Carmen Lamela afegeix que les resolucions que es van anar dictant en les diferents fases del projecte i les signatures pels querellats determinen la seva responsabilitat, segons el parer del querellant, no apareix, i tampoc s'exposa en la querella, apunta, que s'hagin adoptat al marge del procediment establert. "Tampoc sembla que l'actuació dels querellats estigués guiada per un afany de perjudicar els interessos de l'administració adoptant resolucions injustes, arbitràries o manifestament contràries a la llei. Per contra, la seva actuació va ser raonada i documentada", diu la jutge.

Aquesta actuació, segons assenyala Lamela, pot ser discutida jurídicament, tal com va succeir, però aquesta discrepància ha estat resulta a través de diversos procediments en la via contenciosa-administrativa. Després d'examinar les diferents resolucions, la magistrada apunta que “no es desprèn de cap d'elles que l'actuació dels querellats fos arbitrària” i afegeix que en alguns casos va resultar emparada l'actuació duta a terme des de l'administració, mentre que en uns altres l'estimació va tenir lloc "per motius formals, no de fons" i en uns altres, explica, el que es va posar de manifest "va ser la complexitat del problema i la falta de doctrina jurisprudencial".

”Però en cap cas es va posar de manifest que la resolució impugnada emmalaltís d'una il·legalitat evident, patent, flagrant i clamorosa, que fos manifestament arbitrària”, assenyala Lamela

Davant això, apunta Lamela, no es pot estimar el delicte de prevaricació "ja que conforme a la jurisprudència es comet quan s'adopta en un assumpte administratiu una resolució que sigui injusta, no en el sentit merament il·legal o contrària a dret, sinó oposada a l'ordenament jurídic", i que l'autor del fet "obri amb clara consciència de l'arbitrarietat".

Lamela assenyala que tampoc es pot parlar dels delictes de malversació i frau a l'administració "al no desprendre's que els querellats hagin incorregut en el trencament dels deures especials que els incumbien en l'exercici del seu càrrec, infringint una especial confiança, ni que els cabals públics hagin estat desviats injustament de la seva destinació". "Aquestes circumstàncies tampoc han estat apreciades en les diferents resolucions dictades per l'Audiència Nacional, el Tribunal Suprem o el Tribunal Constitucional”, conclou la jutge.

La magistrada ha desestima així la querella presentada per la Xarxa de l'Observatori del Deute en la Globalització per delictes de malversació, prevaricació i frau a l'administració Publica. La Fiscalia havia emès un informe, amb data 18 de juny, sol·licitant que es desestimés la querella i s'arxivessin les actuacions.