El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va aconseguir diumenge una àmplia victòria a les eleccions presidencials amb el que, gràcies als nous poders amb els quals comptarà després del referèndum del 2017 i el control del Parlament per part del seu partit i els seus aliats, reforçarà la seva autoritat al país euroasiàtic.

Segons els resultats de la Comissió Electoral Suprema (YSK, per les seves sigles en turc), Erdogan es va fer amb el 52,59 % dels vots i va evitar així una segona volta en la qual l'oposició ja havia anunciat que donaria suport a aquell que anés a enfrontar-se al mandatari. Qui més opcions tenia era el candidat del Partit Republicà del Poble (CHP), Muharrem Ince, que va quedar segon amb el 30,64% dels vots.

Ince va reconèixer ahir mateix la seva derrota en unes eleccions que va descriure com a «injustes», al mateix temps que va demanar a Erdogan que «sigui el president de tots». Així, va criticar que «Turquia ha tallat els seus llaços amb els valors democràtics» i va reiterar que el sistema presidencialista implicarà «un règim unipersonal».

Aquest sistema atorgarà al president amplis poders i eliminarà la figura del primer ministre, i permetrà a Erdogan, que va arribar al poder el 2003 com a primer ministre, tenir la possibilitat de governar fins al 2029, atès que la nova Constitució no s'aplicaria fins als propers comicis el 2019 i tindria opció a dos mandats de cinc anys. Així mateix, tindrà autoritat per designar i destituir alts càrrecs sense la necessitat del vistiplau del Parlament, a més de poder promulgar decrets amb força de llei sobre matèria social, econòmica i política.

També podrà ser membre o fins i tot líder d'un partit polític. Erdogan va renunciar el 2014 a ser membre de l'AKP per accedir a la presidència, si bé n'ha seguit sent l'home fort. L'apartat que més preocupa a l'oposició és l'augment dels poders de la presidència sobre el sistema judicial.