El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, assegura que l'acostament de presos seria una millora per a les famílies però que no s'ha d'oblidar que «és complir la llei» i «en cap cas és una concessió vàlida en democràcia». En una carta enviada a El Periódico, Cuixart afirma que cada trobada a la presó és una «explosió d'emocions», especialment les que rep de la família, i recorda la visita que dilluns li van fer Pablo Iglesias i Jaume Asens. «Vaig tenir l'oportunitat de conversar amb dos homes bons, dues persones a les quals m'uneixen un munt de coses: entre elles, el respecte absolut a la llibertat d'expressió i a la defensa de la democràcia».

Cuixart recorda en la missiva unes paraules de Josep Ramoneda: «El problema és que alguns dirigents polítics de l'Estat espanyol entenen la llibertat d'expressió com una concessió més que com un dret». Així, afegeix, si els drets es defensen, «les concessions es poden retirar». «Sabeu que sóc una persona de pocs retrets, però tenir això present ens pot ajudar a aplanar el camí del diàleg», insisteix. En aquest sentit, el president d'Òmnium assegura que per «empatitzar amb les diferents parts» cal «reforçar el valor de la llibertat d'expressió».

En la carta també recorda les altres visites que ha rebut al llarg d'aquests gairebé nou mesos que és a la presó. Entre elles, la del president del Parlament, Roger Tor-rent, la de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i la del president de la Generalitat, Quim Torra. I cita unes paraules que el filòsof i eurodiputat d'ERC Josep Maria Ter-ricabras va dir als seus alumnes el darrer dia de classes a la Universitat de Girona: «Procureu ser rigorosos en el vostre pensament i estigueu sempre al costat dels més dèbils».

Cuixart també diu que li agradaria mantenir una conversa amb el líder del PSC, Miquel Iceta. «Escoltar-nos els uns als altres és el millor punt de partida», insisteix. «El diàleg és un instrument de construcció de societats madures, basades en el respecte absolut als drets, les llibertats i la democràcia», afegeix.

El líder d'Òmnium acaba la missiva recordant la carta que Luther King va enviar des de la presó de Birminghan l'any 1963, en la qual va dir que «hem de saber encaixar la decepció més infinita, però mai no podem perdre l'esperança infinita». I afegeix, a tall de postdata, que «l'acostament de presos no ens pot encegar».