n El ministre alemany d'Interior, Horst Seehofer, que ha demostrat tenir grans diferències amb la cancellera Angela Merkel sobre la política migratòria, va decidir dimitir del seu càrrec. Seehofer va anunciar les seves intencions durant una reunió tancada del CSU al sud de Munic que va durar més de vuit hores. Pel que sembla, també pretén abandonar la presidència del partit bavarès, un dels membres de la fràgil coalició del govern alemany.
En tot cas, ahir va quedar clar que l'enfrontament entre les dues formacions conservadores de l'Executiu alemany no es va tancar amb l'acord migratori establert a Brussel·les la setmana passada. Els compromisos signats per Merkel amb diversos països de la Unió Europea per endurir la política d'asil no van complir amb les expectatives del ministre d'interior. El termini de l'ultimàtum a Merkel s'esgotava aquest cap de setmana i les cúpules de la Unió Socialcristiana (CSU) i la Unió Cristianodemòcrata (CDU) es van reunir per separat per avaluar el que es va aconseguir a Brussel·les.
A l'inici de la reunió, Seehofer ja va advertir que la seva postura crítica no havia canviat: «Per a mi, l'acord és insuficient. Però serà el partit qui decideixi». El ja exministre d'Interior advocava per reinstaurar els controls fronterers i rebutjar a la frontera alemanya els sol·licitants d'asil que hagin estat registrats en un altre Estat europeu. Unes mesures que va recollir fa dues setmanes en un document en el qual desgranava 63 punts per endurir la política migratòria, i que Angela Merkel va rebutjar a l'espera d'arribar a un acord a nivell europeu.
Així, la mandatària va acudir a Brussel·les amb la urgència de tancar compromisos fiables. Dissabte, Merkel va remetre als seus socis de govern un escrit en el qual desgranava la bateria de mesures amb les quals aspira a controlar l'ingrés de migrants al país. El pla inclou els acords tancats amb Espanya i Grècia per a la devolució més ràpida de peticionaris d'asil registrats en aquests països, així com el compromís d'altres 14 Estats d'agilitzar les repatriacions.
Acords desmentits
No obstant això, poc després, la República Txeca, Hongria i Polònia van desmentir aquests acords. Seehofer va al·legar que les decisions preses a Brussel·les no seran igual d'eficaces que la seva proposta, que va recollir en el seu moment el suport dels governs populistes d'Itàlia i Àustria. El ministre díscol va rebutjar també la proposta de Merkel de confinar en centres a territori alemany els sol·licitants d'asil que arriben al país després d'haver estat registrats anteriorment a altres estats.
Per la seva banda, Merkel considera que els acords de Brussel·les són d'«efectes equivalents» al tancament de fronteres proposat pels bavaresos, però va evitar especular sobre la decisió que havien de prendre els seus socis. En una entrevista a la cadena pública ZDF poc abans de l'inici de la reunió de la CSU, la cancellera va advocar perquè la CDU i la CSU continuïn treballant junts, però va posar les seves condicions per fer-ho: que no s'actuï de forma unilateral o sense consens i que no es faci res aprofitant-se de tercers.
Ara mateix, el futur de la cancellera és incert. Als mitjans alemanys s'especulava a l'hora de tancar aquesta edició que la dimissió de Horst Seehofer arrossegarà previsiblement el seu partit fora de l'actual coalició de Govern. També existeix la possibilitat que la cancellera cessi el seu ministre per les seves mostres de desobediència, amb conseqüències similars, o bé que convoqui una moció de confiança, el que posaria clarament la CSU en una situació límit. El ventall de possibilitat contempla també eleccions anticipades o un govern en minoria format amb altres formacions polítiques.
L'obstinació dels bavaresos de llançar senyals de fermesa contra la immigració també s'explica per les necessitats electorals de la CSU de cara als comicis regionals a Baviera a l'octubre. La CSU lluita per mantenir la seva majoria absoluta davant la creixent pressió de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AFD), que podria fer-li perdre la seva habitual majoria absoluta.
En el seu congrés d'aquest cap de setmana, l'AFD va instar la CSU a fer fora Merkel del poder i la va amenaçar amb que si no ho fa, l'atacarà en la campanya electoral. A més, el líder del partit, Alexander Gauland, va assegurar que l'acord signat a Brussel·les és «només fum». L'AFD frega el 15 per cent en les enquestes a nivell federal, al voltant de tres punts per sota de la segona força, el Partit Socialdemòcrata.
