La Generalitat de Catalunya hauria desviat més de 4,7 milions d'euros de diners públics per a l'organització del procés independentista que va culminar en el referèndum de l'1 d'octubre, segons els informes en poder de l'instructor de la causa al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i que provarien la malversació de fons públics.
Això és el que revelen les nombroses anàlisis encarregades pel magistrat, que oferirien, per tant, xifres molt superiors als 2,1 milions d'euros que Llarena ha imposat de fiança en qualitat de responsabilitat civil als 14 exmembres del Govern processats en aquesta causa per cobrir la indemnització fixada en una eventual condemna.
El jutge va decidir fixar aquesta fiança perquè l'ordre de processament es va dictar el 21 de març passat, però la investigació no ha acabat, ja que encara no s'ha tancat la instrucció. Per tant, si alguna de les acusacions -Fiscalia o Vox- reclama que s'incrementi aquesta quantitat tenint en compte els últims informes, Llarena podria acordar-ho.
Els informes de la Guàrdia Civil
Des que es va obrir la causa, els investigadors de la Guàrdia Civil han anat presentant informes a l'instructor amb la finalitat d'acreditar els delictes pels quals han estat processats 14 membres del Govern de Puigdemont, integrants de l'antiga mesa del Parlament i altres diputats catalans: rebel·lió, malversació i desobediència.
Si bé les primeres proves lliurades al jutge es van centrar més en la «violència» que, segons els investigadors, va envoltar determinats episodis del procés independentista, així com la desobediència mostrada en prendre decisions en contra de les sentències del Tribunal Constitucional, en les últimes setmanes Llarena ha tingut accés a informes que podrien acreditar la malversació de fons públics.
La primera vegada que la Guàrdia Civil va portar a terme una anàlisi del cost total que va suposar l'organització del procés independentista i la preparació del referèndum del dia 1 d'octubre va ser en un informe que es va conèixer el dia 5 de juny passat en el qual s'acreditava que la Generalitat de Catalunya va comprometre 3,26 milions d'euros, dels quals n'havia pagat 1,58 milions i té pendent d'abonament 1,66 milions.
Aquesta xifra de 3,2 milions va incloure per primera vegada els 1,3 milions d'euros que es van utilitzar per rehabilitar la nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació amb la finalitat d'acollir el call center del referèndum d'autodeterminació. En aquest document de maig, els investigadors exposaven les xifres que es van dedicar per sufragar la campanya de la consulta i el referèndum.
Segons l'informe, «el pla no és individual, sinó que ha respost a una estratègia conjunta perfectament dissenyada consensuada pel president i els seus consellers, que van assumir de manera col·legiada o a través dels diferents departaments les contractacions, l'aprovació de la despesa i les accions politicoadministratives necessàries per a la seva execució».
En el quadre elaborat per l'Institut Armat figuren adjudicacions de Vicepresidència i les conselleries de Presidència, Treball, Afers Socials i Família, Salut, Cultura i el Diplocat per a l'emissió d'anuncis, creació de campanyes publicitàries, difusió en mitjans escrits, configuració d'una pàgina web per a la campanya de l'1-O, cartells publicitaris, servei de repartiment de cartes certificades o serveis d'observadors internacionals.
A tot això, cal afegir els 621.928,34 euros que la Generalitat va invertir en el registre de catalans a l'exterior, una aplicació creada per a la consulta del 9-N.
