n L'Audiència Provincial de Madrid va condemnar ahir a un total de 49 anys, 5 mesos i 21 dies de presó a l'exprofessor del col·legi Valdeluz Andrés D.D. per dotze delictes d'abús sexual comesos contra alumnes d'aquest centre escolar entre el 2004 i el 2014, encara que passarà a la presó com a màxim un total de 20 anys. Així consta en la sentència, datada a 3 de juliol, on es recull que el condemnat té prohibit acostar-se a les seves víctimes a una distància no inferior a 500 metres, ni al seu domicili ni lloc de feina, a més de comunicar-se amb elles, durant un període de 4 anys.

Després d'un estudi detallat del cas, el Tribunal conclou que l'acusat era un professor «volgut i valorat», i la seva relació amb els seus alumnes i era «propera i afectuosa»; organitzava festes a l'acadèmia, així com viatges d'estudis, i a l'estiu, barbacoes a casa seva, i «sentien per ell totes les denunciants una admiració superior a la normal». Segons el tribunal, aquesta proximitat que tant posava en pràctica la va aprofitar l'acusat «per tocar-les i satisfer el seu desig i impuls sexual, començant amb petons, abraçades, pessigolles, fins a anar augmentant-los progressivament i gradualment en el temps, a poc a poc, arribant a grapejar cames cap a engonals i zona vulvar i interior de les cuixes, esquenes, pits i natges». De fet, afegeix que va arribar a refregar «en alguna ocasió el seu penis a les seves esquenes o que l'acusat va portar la mà d'alguna d'elles al seu membre, per fora de la roba».

Individualment la sentència analitza la conducta que es va dur a terme a cadascuna de les víctimes que es recullen en els fets provats. Només sobre dues d'elles no es considera acreditada la conducta. En un cas, donada la retractació total en l'acte del judici de quant havia declarat fins ara en el sumari, i en un altre, donada una insuficiència de prova a la llum de les exigències que ja s'han comentat; especialment pel que fa als elements corroboradors.

La importància de la prova

Els magistrats recorden que el delicte d'abusos sexuals apareix tipificat a l'article 181 del Codi Penal com a terme, sense violència o intimidació i sense que intervingui consentiment, actes que atemptin contra la llibertat o indemnitat sexual d'una altra persona. Des del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) recorden que la prova en aquest tipus de delictes -i així ha estat en el present procés- es basa en gran mesura a la declaració de la pròpia víctima, «donades les condicions de discreció o privadesa de context en els quals solen desenvolupar-se bona part dels delictes contra la llibertat sexual».

El Tribunal estableix en la sentència del cas que no es tracta, no obstant això, que la declaració de la víctima, per si sola, «abasti sense més filtres el valor incriminatori que ha de superar-se per vèncer el dret a la presumpció d'innocència»

Indemnització de 142.000 euros

La Sala va declarar no només la responsabilitat penal de l'acusat, amb la presó de gairebé 50 anys, sinó també la seva obligació d'indemnitzar les víctimes pels danys morals que la seva conducta els va produir. El total de les indemnitzacions en concepte de dany moral ascendeix a 142.000 euros.

El Tribunal va considerar que existia una clara «culpa in vigilant», que vol dir que existia una clara vinculació entre l'entitat docent i que no es podia deslligar l'activitat que es desenvolupava a l'escola i la de la pròpia escola. «La relació entre tots dos nuclis era tan intensa, que no pot exonerar-se a la institució docent d'aquesta responsabilitat indemnizatoria», van destacar. La defensa de l'acusat va sol·licitar la seva lliure absolució, també l'escola.