L'Audiència territorial de Schleswig-Holstein, a Alemanya, ha decidit extradir a Espanya l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, per un presumpte delicte de malversació de fons. Descarta, en canvi, el delicte de rebel·lió. El tribunal indica que no percep inconvenients o impediments a l'extradició tot i no apunta dates concretes ni un període en el qual calgui portar a terme aquesta operació, un procés que haurà d'executar la fiscalia. A més, l'Audiència de Schleswig-Holstein ha decidit que Puigdemont no entri en presó preventiva, desoint la petició de la fiscalia, ja que "sempre" ha complert les obligacions derivades del seu estat actual de llibertat amb fiança.
Fonts del Tribunal Suprem esperaran a tenir la notificació oficial del dictat alemany abans de pronunciar-se. En el mateix sentit s'ha expressat la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, en unes breus declaracions a la premsa. En qualsevol cas, la decisió adoptada aquest dijous descarta el lliurament de l'expresident català a Espanya per un delicte de rebel·lió i, amb això, elimina la possibilitat que sigui jutjat per aquest delicte a l'Estat, almenys de moment.
El grau de violència no va ser «suficient»
El tribunal alemany indica en un comunicat que considera "no admissible" extradir el líder sobiranista per rebel·lió, com havia sol·licitat el jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem espanyol, reiterant els arguments que ja havia exposat prèviament, en els quals apuntava que no es va produir el grau de violència "suficient".
Tampoc admet el delicte de pertorbació de l'ordre públic, que va plantejar també la Justícia espanyola en el cas que no s'admetés finalment el delicte de rebel·lió.
Sí que pot tenir «corresponsabilitat» en els càrrecs fets a les arques públiques
En canvi, l'Audiència territorial de Schleswig-Holstein sí que considera "admissible" la petició d'extradició per un presumpte delicte de malversació de fons públics en relació amb l'organització del referèndum il·legal de l'1 d'octubre.
L'escrit del tribunal assegura que Puigdemont podria haver tingut una "corresponsabilitat" en decisions que van suposar una càrrega per a les arques públiques, un extrem que, això no obstant, subratlla que caldrà substanciar en un judici a Espanya.
L'Audiència desdenya també els arguments de la defensa del líder sobiranista, que demanava no extradir a Espanya Puigdemont perquè era un perseguit polític i no tindria allà un judici just.
L'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein assegura que té una "confiança il·limitada" que la Justícia espanyola actuarà en aquest cas dins dels estàndards que s'esperen de la "comunitat de valors" i de l'"espai de dret comú" de la Unió Europa.
Què pot fer ara el jutge Llarena?
Davant d'aquesta circumstància, que podria suposar que el màxim responsable s'enfrontés a una pena de presó màxima de 12 anys per malversació mentre que els consellers podrien ser condemnats a fins a 30 per rebel·lió, Llarena podria rebutjar el lliurament de l'expresident, que estaria en llibertat però amb l'amenaça de ser detingut i posat a disposició de la justícia quan torni a Espanya fins que el delicte prescrigui d'aquí a 20 anys.
No només això, sinó que el jutge, que ha declarat en rebel·lia Puigdemont i els altres sis fugits, podria dictar una nova ordre de detenció i entrega quan l'expresident de la Generalitat abandoni Alemanya amb destinació a un altre país europeu.
Un altre escenari que s'havia estudiat és el que Llarena plantegés una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de Luxemburg, cosa que implicaria l'obertura d'una peça separada per a Puigdemont. Però aquesta mateixa setmana Llarena ja ha acordat el tancament de la instrucció per a 18 dels 25 processats i l'obertura d'una peça separada per als set fugats.
Puigdemont: «S'ha derrotat la principal mentida sostinguda per l'Estat»
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha reaccionat ràpidament i, en un tuit, ha assegurat que s'ha "derrotat la principal mentida sostinguda per l'estat". "Cada minut que passen els nostres companys a la presó és un minut de vergonya i injustícia", ha opinat. El missatge acaba amb l'expressió: "lluitarem fins al final i guanyarem!".
Des de la presó dels Lledoners, on avui visitava Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, el successor de Puigdemont al Palau de la Generalitat també s'ha pronunciat. A parer de Quim Torra, "ha caigut el relat fictici que l'estat espanyol ha intentat de totes maneres configurar", ha subratllat el president a les portes de la presó, tot preguntant-se a continuació: "A què espera Espanya per deixar en llibertat els presos polítics?".
La defensa del president recorrerà al Constitucional alemany
Poc després d'anunciar-se la decisió de l'Audiència de Schleswig-Holstein, la defensa de Puigdemont ha avançat la seva intenció de recórrer la decisió davant el Tribunal Constitucional alemany. Ell, diuen fonts properes, es troba tranquil i animat, encara que manté la prudència.
En un comunicat, l'equip d'advocats alemanys del líder sobiranista ha indicat que procediran "immediatament" a revisar "els pròxims passos del procediment". Segons el jurista alemany Nikolaos Gazeas, l'única opció que té la defensa després de la resolució d'avui que tanca el "procés ordinari" és interposar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional alemany, cosa que dóna per fet que faran perquè "Puigdemont no té res a perdre".
Davant d'aquesta institució es pot interposar un recurs d'empara i sol·licitar a la vegada que el Constitucional paralitzi -de forma temporal i fins que prengui postura sobre el fons de la qüestió- l'extradició de Puigdemont.
L'altra "qüestió candent", ha afegit aquest expert, és la possible reacció del jutge Llarena perquè, com va fer a Bèlgica, podria retirar la petició d'extradició en veure's desestimat el delicte de rebel·lió, i el jutge, ha afegit, pot exercir aquesta opció "en qualsevol moment".
A més, ha indicat que una hipotètica decisió del Tribunal Constitucional alemany només podria recórrer-se davant el Tribunal de Drets Humans a Estrasburg (França).
