La ratafia, el licor tradicional català que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha regalat aquest dilluns al cap del Govern, Pedro Sánchez, és un aperitiu o digestiu que té el seu probable origen etimològic en la fórmula llatina "rata fiat", utilitzada per ratificar o segellar pactes i acords.

A l'actual escenari d'inici de diàleg i de recerca de gestos entre els dos governs, l'obsequi d'aquesta ampolla ha sobresortit com a detall simbòlic i curiós en la trobada de la Moncloa. És la "diplomàcia de la ratafia", amb interpretacions per a tots els gustos.

El licor de ratafia està elaborat a partir de la maceració de diversos fruits, es troba a diverses zones del Mediterrani i a Catalunya compta amb indicació geogràfica protegida des del 1989. En concreta, Torra ha regalat a Sánchez ratafia Corriols, elaborada amb herbes del territori preservat de la construcció del ramal de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) a les Guilleries i creada a partir de la recepta especial de la farmacèutica i ratafiaire Anna Selga.

L'etimologia d'aquesta beguda -que habitualment es comença a elaborar durant la festivitat de Sant Joan en el solstici d'estiu amb la recollida de nous verdes- dona també lloc a d'altres interpretacions, ja que l'origen d'aquesta paraula es remunta probablement al segle XIX a les Antilles franceses.

En aquest sentit, segons la Confraria de la Ratafia, entitat cultural sense ànim de lucre que promociona aquesta beguda i la seva Festa a la ciutat de Santa Coloma de Farners (Selva), recorda que alguns filòlegs opinen que la paraula prové dels criolls de les Antilles franceses, on al segle XVII anomenaven "tafia" el rom fet amb aiguardent de la canya de sucre.

Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, "ratafia" és una paraula criolla de les Antilles franceses i d'origen incert, probablement alteració d'una fórmula llatina "rata fiat", és a dir, "sigui ratificat" o "segellat", i que es pronunciava per brindar amb ocasió d'algun tipus de conveni.

D'altres fonts, com la Diputació de Barcelona, apunten a la llegenda que, segons el sacerdot i poeta català Jacint Verdaguer, la ratafia va ser inventada per un pagès català que la va oferir a tres bisbes en un brindis per segellar un pacte, atès que l'expressió llatina "rata fiat" pot traduir-se també com "queda signat".

En qualsevol cas, més enllà de l'origen del seu nom, la ratafia és en la pràctica un licor que se serveix lleugerament fred -fins i tot amb un glaçó de gel al got- i que es pot utilitzar tant com a aperitiu abans dels plats forts o com a digestiu amb les postres després d'un dinar copiós.

La ratafia té també un significat especial per al president català, Quim Torra, qui fa uns dies, després de participar en un taller d'elaboració d'aquest licor a Santa Coloma de Farners, va explicar el seu vincle familiar amb aquesta beguda tradicional.

"La ratafia és país, és paisatge, és color, és llum, és família, és tradició. La ratafia és una mica qui som. Fem ratafia per recordar d'on venim. A casa, l'avi del meu avi ja feia ratafia", va relatar el president de la Generalitat.

Torra va assegurar llavors que "cuidar el país, vetllar pel seu paisatge i les seves tradicions ens fa més forts com a país. La ratafia ens uneix, ens diverteix i, d'alguna manera, és part de nosaltres mateixos", va subratllar.