Desenes de milers de persones (110.000 segons la Guàrdia Urbana, 200.000 segons els organitzadors) es van manifestar ahir a Barcelona amb el lema «Ni presó ni exili, us volem a casa» per exigir la llibertat dels presos independentistes i el retorn dels polítics exiliats en altres països.

Convocada per l'ANC, Òmnium Cultural i l'Associació Catalana de Drets Civils (ACDC), que agrupa els familiars dels independentistes represaliats, la manifestació va arrencar a les 19.15 hores de la confluència del carrer Tarragona amb Diputació i va acabar davant l'antiga presó Model.

En la manifestació, hi va participar en primera línia el president de la Generalitat, Quim Torra, que va exigir «la llibertat dels presos polítics davant la indecència de la justícia espanyola». Torra, tal com ja va fer fa tres dies des de la presó de Lledoners de Sant Joan de Vilatorrada, va denunciar «el relat fictici amb el qual l'Estat ha estat construint una rebel·lió que no va existir i que va saltar pels aires dijous passat».

«Guanyarem perquè hem guanyat a Europa, seguirem a Escòcia, a Bèlgica i a Suïssa», va recalcar el president català, que va assenyalar que «quatre països d'Europa estan jutjant d'una manera determinada i Espanya pretén fer-ho d'una altra». «Qui té un problema?», es va preguntar aleshores Torra.

El president de la Generalitat va encapçalar la manifestació al costat de familiars dels presos i exiliats, la dona de Puigdemont, Marcela Topor, el president del Parlament, Roger Torrent, el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, Artur Mas i els líders d'ANC i Òmnium.

Els manifestants, amb banderes independentistes i vestits de color groc, van desfilar en to reivindicatiu cantant lemes com «No us volem a prop, us volem a casa»; «L'1-O no s'oblida»; «Llibertat presos polítics»; «Som República»; «Llarena a la presó»; i «Ni un pas enrere».

El portaveu JxCat, Eduard Pujol, va exigir la llibertat dels presos, ara de manera «més contundent», va indicar, després del «mastegot sonor» que la justícia alemanya ha propiciat al jutge Llarena.

La coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, va assenyalar que «queda clar que el relat de la Justícia espanyola s'ha desfet com un terròs de sucre», mentre que la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va considerar que «cada vegada és més clar com cau el relat fictici que ha creat Llarena».

La portaveu dels comuns, Elisenda Alamany, va demanar al Govern que «faci els deures» i «insti la fiscalia a retirar unes acusacions que no se sostenen».

Per la seva banda, la diputada de la CUP Maria Sirvent va demanar recordar que «l'objectiu polític» pel qual els dirigents independentistes han estat represaliats és «l'exercici del dret a l'autodeterminació i l'exercici irrenunciable de la independència».

Davant l'antiga presó Model, on va acabar la manifestació, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, van demanar al govern de Pedro Sánchez que insti la fiscalia a retirar càrrecs i a «alliberar els ostatges polítics». Paluzie va exigir la «llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats», i després de titllar de «victòria judicial internacional» que Alemanya hagi «reafirmat que no hi ha rebel·lió ni sedició», ha acusat Llarena d'«inventar-se un delicte».

«Si els delictes són falsos i inventats, què fan a la presó? Exigim la seva llibertat immediata i retirada dels càrrecs. Són ostatges», va afirmar.

Marcel Mauri va llançar un «missatge» al govern espanyol de Sánchez: «No mirin per cap a un altre costat, no creguin que l'acostament ens serveix. Només ens val la seva llibertat».

I va finalitzar llegint una carta de Jordi Cuixart des de la presó, en la qual subratlla la importància d'«enfortir la unitat des de la lleialtat i la confiança, i no oblidar que des de la transversalitat està la riquesa del sobiranisme».

La resta de dirigents presos van fer arribar també unes paraules als concentrats a través d'una carta que va llegir Laura Turull, filla de l'exconseller Jordi Turull. Els empresonats hi assenyalen que «el diàleg entre les parts és l'única eina per a la resolució de conflictes polítics», i reafirmen la seva innocència.

Meritxell Lluís, parella de l'exconseller Josep Rull, en nom dels familiars, va condemnar la que considera «una injustícia sense precedents que només respon a set de venjança».