La fiscalia s'oposa a la petició de llibertat dels independentistes

En l'escrit, el fiscal assegura que, amb la seva decisió de lliurar Carles Puigdemont a Espanya per malversació però no per rebel·lió, el tribunal alemany ha assumit funcions d'enjudiciament atribuïdes per la llei al Suprem, «cosa que dificulta notablement la possibilitat de reconèixer efectes jurídics a semblant decisió». La Fiscalia assegura que aquesta decisió no pot condicionar «la major o menor rellevància penal dels fets» ni la seva qualificació jurídica, ja que aquesta és competència dels tribunals espanyols.

L'escrit del fiscal es va conèixer ahir, al mateix temps que l'acte del jutge Pablo Llarena en el qual rebutja el lliurament de Puigdemont només per aquest delicte i qüestiona «la falta de compromís» del tribunal alemany amb uns fets que podrien haver trencat l'ordre constitucional espanyol.

El Ministeri Públic respon així als escrits de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els dirigents independentistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tots van demanar la llibertat provisional en funció del «nou context social i polític» i, segons el Suprem, de la «suposada bondat» de les seves perspectives juridicopenals després de la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein. Però el Ministeri Públic respon que es tracta de factors aliens a l'argumentari jurídic i que les circumstàncies que van portar a l'adopció de la mesura de presó «no han variat en absolut i es mantenen plenament vigents». És a dir, la gravetat dels delictes, la magnitud de les penes que comporten, «l'existència de motius suficients» per considerar els acusats responsables d'aquests delictes, la fermesa dels actes del Suprem, sumats als requisits legals d'existència de risc de fugida i de reiteració delictiva.