El jutge Pablo Llarena va rebutjar ahir el lliurament de l'expresident Carles Puigdemont només pel delicte de malversació tal com va decidir el tribunal alemany de Schleswig-Holstein, durament criticat per Llarena i per la Fiscalia espanyola pel que consideren «falta de compromís» i «indeguda intromissió» en la justícia espa-nyola.

Llarena respon així a la decisió de l'Audiència alemanya, que fa una setmana va resoldre a favor de la seva extradició per malversació però no per rebel·lió, i, a més, retira l'ordre europea i internacional de detenció que pesava contra Puigdemont, el que significa que tindrà plena llibertat de moviments a l'estranger, però no podrà tornar a Espanya ja que seria arrestat -en estar vigent l'ordre de detenció nacional- fins passats 20 anys, el que triga a prescriure el delicte de rebel·lió.

El jutge també va retirar les ordres europees i internacionals de detenció contra els exconsellers fugitius Antoni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret, a més de la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Amb tot, aquestes ordres es poden reactivar en el futur i, fins i tot, dictar-ne d'altres noves.

Llarena opta per aquesta decisió en considerar que les negatives de Bèlgica i Alemanya a extradir els fugitius per rebel·lió, que és la base sobre la qual se sosté tot el procediment, «deterioren indegudament la indiciària apreciació de responsabilitat que recull la investigació i un acte ferm de processament».

En el seu acte, el jutge denuncia «la falta de compromís del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein» amb «uns fets que podrien haver trencat l'ordre constitucional espanyola».

Considera que aquest tribunal no té cap capacitat normativa ni legalment ni materialment per anticipar un futur enjudiciament dels fets i abordar les intencions que van poder guiar Puigdemont, la versió del qual -afegeix el jutge- arriba a ser considerada pels jutges alemanys com una prova definitiva, sense confrontar-la ni amb la resta de proves ni amb les acusacions del procediment.

El magistrat destaca, a més, que l'Audiència alemanya estava obligada a plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que estableix que perquè aquesta sigui vinculant ha de fer-la Alemanya, ja que si l'hagués feta Espanya seria purament consul-tiva.

I argumenta al respecte els dubtes interpretatius del tribunal alemany, la posició sempre favorable de la Fiscalia d'aquest país a cursar l'extradició pels dos delictes i la impossibilitat del Tribunal Suprem espanyol de recórrer la decisió de les autoritats judicials alemanyes davant cap instància.