El bagenc David Bonvehí (Camps, 1979) va assumir ahir la presidència del PDeCAT amb un discurs en el qual hi va haver autocrítica, «no hem fet bé algunes coses», va assegurar en relació amb les tensions viscudes durant l'Assemblea Nacional del partit, i amb la mirada posada al projecte Crida per la República que impulsa Carles Puigdemont. «Es pot ser del PDeCAT i la Crida; encara més, si ets del PDeCAT has de ser de la Crida, participeu-hi», va proclamar.

Ho va dir en tancar el conclave demòcrata i després que la seva llista fos escollida amb només el 65 % dels vots. La resta va ser per a una candidatura que es va presentar a darrera hora per expressar el malestar per no poder votar unes llistes obertes, sinó ja pactades prèviament entre els diferents sectors del PDeCAT. Bonvehí va assegurar que era «conscient» d'aquest resultat, i va demanar ajuda per liderar la formació davant d'uns «reptes gegantins com a país i com a partit».

De fet, va reconèixer que alguns associats li van justificar un «no» a la seva llista per com s'havia desenvolupat l'assemblea.

Bonvehí va afirmar que se sentia «col·laborador i víctima» del sistema de partit, «però les coses són com són», i va fer una crida a canviar eines perquè no es torni a repetir aquesta situació.

Trànsit sense divisions

El nou president del partit, que va admetre no tenir la trajectòria ni l'experiència d'altres lideratges demòcrates, va afirmar que el PDeCAT ha «recuperat sobirania com a partit. Podem decidir com la fem evolucionar, què en fem d'aquesta eina», va manifestar amb la mirada posada en la convenció de la Crida per la República que hi haurà a la tardor. La fórmula en la qual el Partit Demòcrata participarà al moviment de Puigdemont ha estat el principal motiu que va tensionar l'Assemblea. Hi ha qui opta per dissoldre's dins la Crida i hi ha qui prefereix un partit fort i federar-s'hi. El principal repte de Bonvehí serà guiar aquest trànsit sense divisions.

En un discurs llarg, acompanyat per la nova direcció a l'escenari del Palau de Congressos, va assegurar que se sentia orgullós del llegat del PDeCAT els darreres mesos. També durant el debat de la llei de Transitorietat. Va confessar, però, que l'hauria «aprovat després del referèndum», i no durant el ple del 6 i el 7 de setembre del 2017. «Però la majoria deia que s'havia de fer abans».

També va parlar del 26 d'octubre, el dia en què es va posar sobre la taula una convocatòria electoral en lloc de la declaració de la república. Dies «de molts nervis», es va sincerar. Va afirmar que el PDeCat va ser sempre «al costat» de Puigdemont, «ni que cada dues hores canviés d'opinió».

El nou president del PDeCAT va demanar a la seva direcció que sigui «monolítica». La formen trenta persones, entre les quals sis polítics de la Catalunya Central. Els igualadins Marc Castells i Maria Senser-rich; l'alcalde de Gironella i president del Consell Comarcal del Berguedà, David Font; l'alcalde de Talamanca, Josep Tarín; el de Puigcerdà, Albert Piñeira; i el de Martorell, Xavier Fonollosa.

La sessió plenària de l'Assemblea del PDeCAT va validar ahir, en una votació igualada, que l'objectiu ja prèviament consensuat de fer efectiva la República es dugui a terme «com més aviat millor», en lloc que sigui de forma «immediata», tal com es plantejava inicialment.

També es va acordar que no es pot descartar la via unilateral per fer efectiva una República catalana, i es va decidir mantenir algunes incompatibilitats com que els consellers no puguin formar part de la direcció del partit. Això va impedir que els actuals consellers Miquel Buch i Damià Calvet acabessin formant part de l'executiva de la formació.