n Una de les sensacions més esteses després de la victòria de Pablo Casado en les primàries del PP és que aquesta decisió dels compromissaris suposa l'adéu al «marianisme», doctina imposada per Mariano Rajoy durant els seus 14 anys de mandat al partit. Potser és una sensació que deriva del fet que la derrotada és Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del Govern i autèntica mà dreta de l'actual registrador de la propietat a Santa Pola. Però, és ben bé així? Si s'observen amb calma els noms que formen part de la candidatura de Casado per al Comitè Executiu Nacional del PP es pot posar fàcilment en dubte aquesta teoria, ja que en formen part fins a quatre exministres de Rajoy: Juan Ignacio Zoido (Interior), Dolors Montserrat (Salut), Rafael Catalá (Justícia) i Isabel García Tejerina (Agricultura). A més, també apareixen a la llista els noms dels exvicesecretaris del partit amb Rajoy com a president Javier Maroto i Andrea Levy. Pel que fa a la candidatura de Sáenz de Santamaría al mateix òrgan, només hi havia una exministra de Rajoy, Fátima Báñez (Treball).

Paral·lelament, la precipitada conclusió que la victòria de Casado suposa una renovació del PP potser pot estar provocada per l'edat del triomfador, 37 anys, o la limitada quota de poder que havia assolit fins ara al partit. És evident que Sáenz de Santamaría és més gran (47) i va ser portaveu del PP al Congrés -a més de vicepresidenta del Govern-, però si es tenen en compte els discursos de tots dos candidats durant la campanya, el suposat aire fresc que suposa Casado no apareix enlloc, ja que la seva aposta és pels valors de sempre dels populars. El nou president del PP ho va deixar clar en el seu primer discurs en el càr-rec, amb apel·lacions a la màxima duresa per afrontar el «desafiament» sobiranista català i a la defensa de la família tradicional (amb intenció de tornar a aprovar la llei de 1985 en matèria d'avortament).

En tot cas, la cúpula del partit encara no està en absolut definida. Casado va deixar ben clar tant abans com després de la seva victòria a les primàries del PP que vol integrar membres de la llista de l'exvicepresidenta del Govern per aconseguir la unitat del partit. I ho ha demostrat, ja que s'ha negat a avançar com quedaran els òrgans de govern del partit abans de tenir una conversa amb Sáenz de Santamaría. De fet, no ha confirmat qui serà el seu número dos, en un gest inequívoc cap a la seva rival. Serà interessant saber en quina situació queda la cúpula del PP de Girona, ja que tant Enric Millo com Concepció Veray van expressar el seu suport a Sáenz de Sanatamaría, i de fet Millo va entrar a formar part de la seva candidatura. La resta del PP català -Xavier García Albiol, Alejandro Fernández i Andrea Levy, entre d'altres- va optar per la candidatura de Casado.

Unanimitat als altres partits

On hi ha més unanimitat en la valoració de la victòria de Casado és a la resta de partits, que han assegurat que el triomf de l'exvicesecretari de Comunicació suposa «més del mateix» o fins i tot un gir cap a l'extrema dreta. El ministre de Foment i secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos, va admetre que «és bo per a la democràcia espanyola que hi hagi un partit conservador fort i responsable», però va criticar l'elecció de Casado: «No sé si els va bé a ells, perquè més que regeneració és una regressió».

Paral·lelament, el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, va alertar que la victòria de Pablo Casado al Congrés del PP obre «una guerra de clons a la dreta espanyola» entre el nou president del PP i el líder de Ciutadans, Albert Rivera.