La delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, va oferir ahir al president de la Generalitat, Quim Torra, col·laboració en assumptes sectorials malgrat el desacord en la demanda d'autodeterminació, i li va expressar el seu desig que el Govern participi en espais multilaterals.

Torra i Cunillera van mantenir la seva primera reunió, de poc més d'una hora, al Palau de la Generalitat, dues setmanes després de la trobada que Torra va tenir amb Sánchez, a la Moncloa. En la roda de premsa posterior, Cunillera va expressar que havia transmès a Torra la voluntat de «col·laborar, dialogar i arribar a acords i pactes» amb el Govern.

Va admetre que hi ha «desacord evident» en la demanda del dret a l'autodeterminació, perquè «no està previst en la Constitució d'Espanya ni de cap altra part», però això no vol dir que «no ens puguem posar d'acord en altres coses». Va insistir que «parlar sempre és bo i no pot fer mal a ningú», pel que va dir que li agradaria que els consellers estiguessin a les reunions multilaterals, a part de les reunions bilaterals.

Camí per a la Junta de Seguretat

Torra i Cunillera van aplanar el camí per a la convocatòria de la Junta de Seguretat. És un dels temes que es van abordar a la trobada de gairebé una hora i mitja al Palau. En acabar, la portaveu del Govern, Elsa Artadi, va recordar que la convocatòria de la Junta és «una prioritat» per a l'executiu català. I al seu parer, és urgent «activar els mecanismes que posin en marxa els acords incomplerts» per l'anterior govern de l'Estat en matèria de seguretat, així com abordar «el creixement dels atacs feixistes» i l'estat de l'amenaça ter-rorista. Per la seva banda, Cunillera es va comprometre a comunicar-ho al ministeri.

Una altra de les trobades entre el Govern espanyol i el català va ser la reunió entre Borrell i Maragall. Tots dos van mantenir una trobada de treball, la primera des que han accedit als seus respectius càrrecs, on van poder despatxar sobre la reobertura de les delegacions catalanes a l'exterior, el compromís amb la Unió Europea de Catalunya, i la presència de la llengua catalana a les institucions de la UE, entre d'altres.