n En principi no se celebrarà cap ple fins després de l'1 d'octubre d'aquest any. Així ho va indicar ahir la Junta de Portaveus del Parlament, que va fixar el calendari de plens del proper període de sessions i va acordar que el primer d'aquests sigui el Debat de política general, que se celebrarà els dies 2,3 i 4 d'octubre.

Fonts parlamentàries van explicar que el ple que es va suspendre la setmana passada no es reprendrà fins al dimecres 10 d'octubre, una setmana després del Debat de política general. El calendari, el va aprovar la majoria independentista malgrat no comptar amb l'aval de tots els grups, perquè Cs, el PSC i el PP van demanar reprendre la setmana vinent el ple desconvocat, abans del període vacacional.

De fet, aquests grups han criticat que no se celebri cap ple fins a l'octubre malgrat que el període de sessions actual no finalitza fins al 31 de juliol i el nou comença el setembre. La líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, va recriminar als partits independentistes que el Parlament no celebrin cap ple fins a l'octubre, perquè creu que «no volen donar la cara» i sotmetre's al control parlamentari: «El separatisme ha decidit tancar el Parlament fins a l'octubre. Ha decidit que l'oposició hagi d'estar silenciada fins que a ells els doni la gana, que és octubre», va criticar Arrimadas i va acusar els comuns de recolzar-ho.

Per la seva banda, la portaveu parlamentària de Catalunya En Comú-Podem, Elisenda Alamany, va sostenir que al Parlament no se celebraran plens fins l'octubre per culpa del «bloqueig» entre els grups independentistes i per les discrepàncies en el si de Junts per Catalunya. «No se celebren plens perquè hi ha un bloqueig, no només entre dos grups sinó dins de Junts per Catalunya», va assenyalar. L'últim Debat de política general es va celebrar l'octubre del 2016, poc després que el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, superés la qüestió de confiança a la qual es va sotmetre. En aquella sessió, que es va allargar dos dies, es van aprovar 66 resolucions, entre elles una que instava el Govern a fer un referèndum sobre la independència abans de finalitzar el setembre del 2017 -finalment va ser l'1 d'octubre-, a negociar amb l'Estat una consulta del mateix caire i a donar suport als investigats pel procés participatiu del 9-N del 2014.

Tot i que la raó per la suspensió dels plens s'ha atribuït a la discordia entre PDeCAT i ERC, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va donar ahir per «tancada» la crisi que van protagonitzar la setmana passada JxCat i ERC al Parlament, després d'haver reforçat els seus mecanismes de coordinació, tant en el Govern com entre tots dos grups parlamentaris.

El xoc entre JxCat i ERC al Parlament per les diferències de criteri sobre com resoldre la situació dels diputats suspesos pel Tribunal Suprem -entre ells Carles Puigdemont- va obligar a desconvocar el ple previst per dimecres passat.

Després de la reunió d'ahir del Govern de la Generalitat, Artadi va assegurar que la crisi entre les dues formacions està «tancada», ja que s'estan «millorant els elements de coordinació» entre les dues parts, si bé encara han de «acabar d'afinar» una solució en relació amb els diputats suspesos.

El TSCJ rebutja el recurs de Turull

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va rebutjar ahir el recurs presentat per l'exconseller Jordi Turull i la seva dona, Blanca Bragulat, contra l'admissió a tràmit de la querella presentada per la fiscalia per un presumpte delicte d'insolvència punible.

El tribunal va admetre la querella contra Turull el juny en considerar que hi havia indicis que l'exconseller va donar part del seu patrimoni a la dona en un moment en què el seu procés judicial per «delictes greus» era «imminent», amb l'objectiu de «dificultar o retardar l'efectivitat de les mesures cautelars que poguessin disposar-se en contra seva». El TSJC manté la querella perquè hi continua veient indicis de delicte.

Per altra banda, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit els recursos d'empara dels exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa i de l'expresidenta del Parlament Carmen Forcadell contra la presó preventiva. Com ja va fer fa uns mesos amb els recursos de l'exvicepresident Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, el ple del tribunal de garanties va decidir per unanimitat admetre a tràmit els recursos.