La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la retirada d'una bandera estelada de la plaça Lluís Millet de Sant Cugat del Vallès que va ser penjada pel consistori perquè suposa «la privatització de l'espai públic», segons la sentència.
El TSJC, per tant, ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per l'Ajuntament de Sant Cugat contra la prohibició de l'exhibició de l'estelada a la via pública que va dictar un jutjat contenciós, després d'una denúncia presentada per SCC que va ser estimada, segons ha informat l'entitat en un comunicat aquest dimarts.
L'alt tribunal català considera que «no cal acceptar de cap manera que la col·locació de les banderes partidistes en edificis i llocs públics constitueixi un acte d'obligat compliment que s'imposa als alcaldes» encara que sigui una decisió d'un ple municipal adoptada amb el vot de regidors.
Així mateix, rebutja que l'acció pugui emparar-se en la llibertat d'expressió, tal com sosté la doctrina del Tribunal Constitucional, en indicar que «les institucions públiques, a diferència dels ciutadans, no gaudeixen del dret fonamental a la llibertat d'expressió».
En definitiva, el TSJC creu que penjar la bandera «suposa la privatització de l'espai públic, d'ús comú, mitjançant la seva ocupació permanent per un element que representa una opció partidista, amb vulneració dels principis d'objectivitat i neutralitat institucional».
El Jutjat contenciós administratiu 2 de Barcelona va dictar sentencia el 22 de juliol del 2016 per la qual va estimar el recurs interposat per SCC en no atendre's el requeriment efectuat per a la retirada de la bandera estelada de la plaça Lluís Millet.
Després d'aquesta sentència, el president d'SCC, José Rosiñol,va recordar que l'entitat està «a favor de la democràcia i del respecte a la llei i a aquells que s'encarreguen cada dia de vetllar pel seu compliment».
Rosiñol va destacar que en el moment en què un determinat col·lectiu o un ciutadà decideix actuar al marge de la llei està «atemptant contra l'estat de dret» i que, en aquest moment, tot aquell que es consideri demòcrata hauria d'acatar aquesta sentència i actuar d'acord al seu contingut.
