Sánchez es queda quasi sol al Congrés i perd la votació sobre l'objectiu de dèficit

El Govern no va aconseguir tirar endavant la nova senda pressupostària ja que només va rebre 88 vots a favor, dels 84 diputats del PSOE i quatre del PNB, enfront de 173 no del PP (134 diputats), Ciutadans (32), UPN (2), Bildu (2), Fòrum Astúries (1), Coalició Canària (1) i el diputat d'Units Podem Diego Cañamero, qui, segons va confirmar ell mateix a Europa Press, es va equivocar.

Es van abstendre 86 diputats: 66 d'Units Podem, els quatre de Compromís, els nou d'ERC i els set del PDeCAT.

La majoria dels grups abstinguts, entre ells ERC i el PDeCAT, van instar Montero a que dugui a terme una millor negociació i a modificar la Llei d'estabilitat pressupostària per evitar que el Senat pugui vetar els objectius de dèficit. El diputat de Podem Txema Guijarro va explicar que l'abstenció del seu grup «no és un no», sinó una «invitació franca» al fet que el Govern faci les coses millor.

Durant la seva intervenció en el debat de la nova senda d'estabilitat i el sostre de despesa del 2019, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va criticar la política de «trinxera» i «rebequeria» que rebutja la senda pressupostària i les abstencions perquè suposarà un «mal gratuït» a la ciutadania.

Montero va criticar que el PP s'entesti en la «política de la retallada», així com Cs en la de «no apujar impostos ni despesa», a qui va demanar que «no menteixi», perquè el Govern «no apujarà els impostos ni als ciutadans, ni a les petites empreses, ni a autònoms, ni a les classes mitjanes».

A més, va retreure a Units Podem i als independentistes la seva abstenció perquè «no és el que els ciutadans esperen de les forces progressistes».

Malgrat tot, Montero va afirmar que l'executiu configurarà un projecte pressupostari per al 2019 i que presentarà en un mes el mateix camí, descartant en declaracions posteriors una modificació de la Llei d'estabilitat pressupostària, que estableix que, en el cas que les Corts no aprovin el sostre de despesa, el Govern haurà de tornar a remetre a les Corts un nou acord en un termini màxim d'un mes.

No obstant això, en cap moment estableix que la seva aprovació sigui imprescindible per a l'aprovació d'un projecte de Pressupostos Generals de l'Estat, el qual ha de ser remès pel Govern a les Corts abans del 30 de setembre, segons recull la mateixa Constitució.

L'Executiu ja va avançar que per a aquest any 2018 augura un dèficit del 2,7% del PIB, cinc dècimes per sobre de l'objectiu compromès amb Brussel·les, i va actualitzar el camí d'estabilitat pressupostària calculant un dèficit del 1,8% per al 2019, cinc dècimes més que la previsió del Govern de Rajoy, de l'1,1%, el 2020 i de quatre dècimes el 2021, davant de les tres dècimes i el superàvit previstos per l'Executiu del PP.

El diputat del PP Jaime de Olano va explicar que el rebuig del PP al camí d'estabilitat del Govern de Pedro Sánchez és perquè considera els objectius «perjudicials» per als espanyols, i va defensar que les xifres reflecteixen que Espanya «ha superat la crisi» amb les polítiques del PP.

D'altra banda, el diputat de Ciutadans Francisco de la Torre va rebutjar la senda perquè comporta «més dèficit, més deute, més despesa i més impostos ara i en el futur». «És l'abandó del control de la despesa, de l'estabilitat pressupostària i l'aperitiu d'una enorme pujada d'impostos que llastarà el creixement», va postil·lar.

ERC va assenyalar que la senda del Govern suposa un «petit respir» però que és «insuficient», ja que en els últims anys les CCAA han fet un esforç «enorme» de contenció del dèficit públic a costa de l'Estat i s'ha «castigat» els ajuntaments. «No respon a les necessitats de les administracions catalanes i podria haver estat signada tranquil·lament per Montoro», va emfatitzar.

Ferran Bel, del PDeCAT, va recalcar que quan un grup té 84 diputats de 350 ha de «consensuar i després aprovar», fet pel qual va demanar al Govern que sigui «modest» i faci «autocrítica».