El tinent fiscal i portaveu de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, sosté que en el sumari sobre els atemptats del 17A a Catalunya no existeix constància que el suposat cervell de la massacre, l'imam de Ripoll (Ripollès), Abdelbaki El Satty, tingués un vincle amb el CNI.

"Respecte de la implicació o la relació de l'imam amb el CNI, li puc dir que en el sumari no hi ha cap referència a aquesta circumstància i no hi ha constància de res d'això. No hem trobat cap element que ajudés en la investigació sobre aquesta qüestió", assegura Carballo en una entrevista, en la qual repassa la situació en què es troba la causa.

L'única relació del Satty amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), que apareix en el sumari, és la visita que en una ocasió li va fer un dels seus agents el 2014, quan complia condemna per tràfic de droga a la presó de Castelló, on també van acudir en tres ocasions per fer-li "entrevistes policials" agents de la Guàrdia Civil a partir del 2012.

Carballo descarta per tant la cap existència de vincle del Satty amb el CNI més enllà d'aquesta trobada a la presó.

Quant a la informació que va remetre un servei d'intel·ligència estranger, concretament la CIA, alertant sobre un possible atemptat a l'estiu a la Rambla de Barcelona, Carballo diu que aquest tipus de comunicacions "són habituals".

Aquestes sorgeixen quan en les seves pròpies investigacions els serveis d'intel·ligència de cada país detecten algun element que consideren "pot ser un risc d'atemptat", una possibilitat que a Espanya ja s'estudiava, tenint en compte l'alt nivell d'alerta terrorista en la qual es trobava (4 sobre 5) quan van passar els atemptats.

Una vegada es reben aquestes comunicacions, "s'actua en la mesura que aquesta informació sobre amenaces ho permet", i això és així perquè solen ser informacions sobre "amenaces genèriques inconcretes" en les quals no es proporcionen "dades de dates, de persones o de llocs".

Aquest era el cas "sobre aquesta informació rebuda de la CIA", que era "genèrica", cosa que dificultava avançar en una investigació, explica.

"Òbviament, Barcelona-Espanya és un objectiu del terrorisme gihadista", destaca Carballo, recordant les reclamacions sobre al-Àndalus i la crida que va fer Daesh als seus seguidors de no desplaçar-se més a les zones de conflicte perquè s'actuï "al mateix lloc on un resideix".

Per al tinent fiscal, "totes aquestes circumstàncies fan que òbviament Espanya i sobretot les ciutats més importants, Madrid o Barcelona, siguin un objectiu".

"És molt previsible i una cosa ja coneguda, sense que cap d'aquestes amenaces genèriques llanci cap element nou, cap llum concreta", insisteix.

I és que "quan van passar els atemptats a Espanya es mantenia un alt nivell d'alerta terrorista, que és com el que es manté ara", i realment no cap parlar d'una advertència que hagués hagut de generar una actuació que no es va dur a terme i que amb això s'haurien evitat els atemptats, conclou.