10 de agost de 2018
10.08.2018

ERC descarta convocar unes eleccions que coincideixin amb el judici de l'1-O

La portaveu dels republicans creu que no és un escenari «oportú o plausible

09.08.2018 | 23:59

n La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va rebutjar ahir en una entrevista a Rac1, aprofitar el judici als líders independentistes empresonats per l'1-O per fer una campa-nya electoral i celebrar comicis al Parlament. «No creiem que sigui un escenari oportú o plausible. Tot just fa molt poquet que vam poder recuperar les institucions. Creiem que toca continuar la feina que estem fent. El Govern té molta feina», va sentenciar en ser preguntada per possibles eleccions a la tardor. En aquest sentit, assegura que els republicans estan sent «fidels al mandat de l'1 d'octubre», però que cal ser «conscients que no s'ha pogut fer efectiva la República». «L'1 d'octubre ha marcat un abans i un després del nostre país. Ens dona legitimitat per seguir en la construcció de la República Catalana. Malauradament la resposta repressiva ha fet evident que no hem pogut materialitzar-la», va dir.

Vilalta va instar també l'estat a «explicar el pla que té per a Catalunya, si és que en té un». «A mi no em consta cap altre pla d'ERC que no sigui la República Catalana. Que expliquin ells el seu», va comentar. I és que la portaveu assegura que fins ara «l'única resposta de l'estat ha estat la repressió», i per aquest motiu demana al nou Govern espanyol que abordi la situació des de la negociació i el diàleg, i posi fi a la «judicialització de la política».


La petició de Torra a Cunillera

El president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar en una carta adreçada a la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, que «adopti mesures contra els policies que fan o justifiquen agressions a ciutadans de Catalunya». A la carta, el president Torra mostra la seva preocupació per casos com els insults i vexacions denunciats per dos diputats d'ERC i el tuit que justificava l'atac patit del fotoperiodista Jordi Borràs a càrrec d'un policia nacional.

La carta va ser enviada ahir a la delegada del Govern i s'hi pregunta «quines mesures disciplinàries» preveu adoptar «davant les manifestacions que últimament fan determinats membres de les forces i cossos de seguretat de l'estat» a Catalunya. Segons el president de la Generalitat, en aquestes manifestacions «relativitzen i, fins i tot, ridiculitzen agressions de què són víctimes ciutadans de Catalunya».

El president Quim Torra considera que, com a responsables públics, «no hauríem de permetre» els insults d'un policia als diputats Jenn Díaz i Josep Maria Jové, ni el tuit que va publicar el secretari de la Unió d'Oficials de la Guàrdia Civil «ridiculitzant i, el que és més greu, justificant l'agressió de què va ser objecte el periodista Jordi Borràs per part d'un policia».

En aquest sentit, insta Cunillera a fer que «traslladi» als responsables de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil a Catalunya la seva «preocupació davant d'aquestes expressions intolerables de membres d'aquests cossos».

«Actuant com a membres d'uns cossos que tenen per legítima funció la defensa i seguretat dels ciutadans, el que fan és justificar conductes contràries a la convivència ciutadana», adverteix el president de la Generalitat.


La CUP assenyala Arrimadas

La diputada de la CUP Natàlia Sànchez va acusar la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, de ser la «responsable ideològica» de les agressions contra independentistes per les crides que ha fet la seva formació a retirar llaços grocs i la simbologia independentista dels carrers. «Hauria de rectificar i no instigar que hi hagi aquests escamots d'extrema dreta campant pels carrers», va reclamar Sànchez a Verges, on va demanar juntament amb l'alcalde, Ignasi Sabater, i el primer edil de Viladamat, Robert Sabater, que la Generalitat prengui mesures per frenar aquestes agressions. La diputada es va adreçar al conseller d'Interior, Miquel Buch, perquè emprengui accions «amb la contundència que es mereixen» contra els grups d'extrema dreta.

«No podem permetre'ns que el feixisme corri impunement pels carrers», va indicar Sànchez, que va instar els consistoris a donar-hi resposta quan la Generalitat no actuï. I va insistir a vincular els missatges de Cs de demanar a la ciutadania retirar llaços grocs a l'acció violenta de l'extrema dreta: «Els en fa còmplices». Per la seva banda, la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, va considerar «un honor» que la CUP l'acusi de ser responsable de les agressions a ciutadans independentistes.

«Els totalitaris sempre s'han dedicat a assenyalar els que defensen la llibertat i la igualtat. Que la CUP m'assenyali és un honor», va publicar en un missatge de Twitter recollit per Europa Press.


SCC denuncia una agressió

El secretari de l'agrupació territorial de Societat Civil Catalana (SCC) a Lleida, Oriol Casanovas, va denunciar haver patit una agressió física enmig del carrer. Segons va informar SCC, Casanovas estava repartint pamflets d'un restaurant al carrer Major quan el van agafar pel coll i li van clavar una «bufetada amb la mà oberta».

Per altra banda, el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, va afirmar ahir que a l'acte del pròxim dia 17, el primer aniversari dels atemptats gihadistes a Catalunya, «el protagonisme correspon només a les víctimes i els seus familiars», per la qual cosa s'ha desmarcat d'eventuals esbroncades al rei.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema